Crit d'auxili de l'audiovisual català davant les retallades a TV-3

Les paraules d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, en la gala d’entrega dels premis Gaudí, diumenge, no van poder ser més eloqüents: «Un país no existeix si no té un audiovisual potent». Va ser un dard a les autoritats allà presents i una denúncia de la situació que afecta un sector estratègic com és l’audiovisual, tocat per una crisi galopant i amb una TV-3, a la  qual se la suposa motor d’aquesta indústria, disminuïda de recursos i sense prou armes per poder-se enfrontar a la competència i als reptes que se li presenten.

Després de l’acord aconseguit dissabte entre el Govern de la Generalitat i la CUP de cara als Pressupostos, Passola va reclamar «més diners per a la ficció a la tele catalana», que ha reduït dràsticament el seu pressupost en els últims temps. Dels 450,4 milions d’euros amb què la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) comptava el 2010 s’ha passat als 307 que figuren en l’avantprojecte de comptes per al 2017. Així mateix, si l’aportació pública fa set anys era de 334,4 milions, per al present exercici es quedarà en els 231 milions.

Aquest procés d’empobriment de l’audiovisual català va tenir el seu reflex en les nominacions d’aquest any als Gaudí. Mentre que en la segona edició dels premis, fa set anys, quatre films amb participació de Televisió de Catalunya (TVC) es van disputar la categoria de millor pel·lícula en llengua catalana (Trash, Tres dies amb la família, V.O.S. i Xtrems), en l’actual (la novena), aquest grup es va reduir a només una, El rei borni, que se’n va anar cap a casa amb les mans buides. El fet encara resulta més evident en l’apartat de millor pel·lícula en llengua no catalana. Tres (Los condenados, Negro Buenos Aires i The frost) de les quatre nominades el 2010 comptaven amb aportació de TVC, mentre que aquest any no n’hi havia ni una. Passola va alertar en el seu discurs del risc que, si continua aquesta tendència, «tots els nostres directors i productors es vagin a Tele 5 i a Antena 3», un èxode que ja s’ha iniciat i que resulta més significatiu en el cas dels actors.

‘MERLÍ’, A LA CORDA FLUIXA

La mateixa petita pantalla es ressent d’aquesta precarietat. La sèrie Merlí, una de les joies de la corona de la televisió autonòmica, encara no té confirmada la nova entrega per una qüestió de números, encara que el seu creador, Héctor Lozano, ja treballa en els guions. «La voluntat és renovar-la, però tot depèn de la disponibilitat econòmica», apunta Jaume Peral, director de TVC. En cas d’arribar a bon port, el professor i els seus peripatètics tornarien al rodatge al mes de maig.

Més eloqüent va ser el cas del serial de sobretaula La Riera, un altre pilar de la graella. El novembre del 2015, TVC va anunciar que la producció tancaria el juliol del 2016; però al març, TV-3 va explicar que el comiat s’endarreria fins a l’estiu del 2017. El motiu: el nou culebró que havia de substituir-la no podia tirar endavant per problemes de diners.

Només dues ficcions s’han salvat del corró de la crisi: Nit i dia –se n’està gravant ara la segona temporada–, i El crac, que acaba d’estrenar la segona temporada.

La Corporació va aprovar el 21 de desembre la proposta de text per al contracte programa que ha de regir les relacions econòmiques entre la Generalitat i la CCMA els pròxims quatre anys. El document, que ja està a disposició de la Geeneralitat, especifica que el pressupost de l’ens per als pròxims anys hauria d’incorporar un increment del 7% anual respecte a les xifres que el Parlament aprovi per al 2017.

Peral situa l’augment en 19 milions d’euros anuals «per poder fer una aposta de programació potent per a tots els canals i gèneres, és a dir, una graella en condició de competir amb Tele 5 i Antena 3, i reforçar els canals temàtics, sobretot el Super3 i El 33». El directiu assegura que si aquests diners no arriben, TV-3 «difícilment podrà lluitar pel lideratge».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Els nous models de consum, la fragmentació de l’oferta i el descens dels ingressos per publicitat i de l’aportació pública han contribuït que TV-3 perdés el lideratge el juny passat (10,5% de quota), tot i que ha tancat el 2016 com a líder (11,4%). I el nou any no porta bons auguris: tot apunta que TV-3 podria caure al tercer lloc (darrere Tele 5 i A-3) aquest gener.

El 19 de gener, el sector audiovisual català va presentar un manifest, Més TV3!, que llançava un SOS davant la situació «d’extrema gravetat» en què es troba la tele autonòmica. I el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va demanar el dilluns 23, en la presentació del Llibre blanc de l’audiovisual, un increment de 137 milions d’euros anuals en l’aportació pública a la CCMA. Avui, el president Puigdemont i el conseller de Cultura, Santi Vila, rebran els guardonats en els Gaudí. El SOS per a l’audiovisual planeará en la cita.