Christian Escribà: "'Bogeria...' és un homenatge a la pastisseria"

res passat, TV-3 va estrenar Bogeria a la pastisseria (22.50), un reality gastronòmic sobre el dia a dia del pastisser Christian Escribà que va obtenir una molt bona acollida: 400.000 espectadors de mitjana (12,7%). Però al marge de la satisfacció de comprovar l’interès per la rebosteria, Escribà està especialment content per l’homenatge que representa aquest programa per al seu gremi. «Mostra una cara nova de la pastisseria i fa justícia a la nostra professió», afirma el prestigiós reboster, que apunta que no és el xou d’Escribà i el seu equip: «Apareixeran més pastissers, perquè aquí n’hi ha d’una categoria fantàstica».–¿Feia falta un programa sobre pastisseria?

–¡Sense cap dubte! Aquests últims anys hem viscut una autèntica revolució en la cuina a nivell mundial, que s’ha generat pràcticament en la seva totalitat a Catalunya. I els pastissers som, d’alguna manera, la continuació d’aquesta revolució gastronòmica. Perquè els pastissers havíem de tenir, i de fet tenim, el nostre espai en aquesta revolució, que ara queda reflectida a Bogeria…. Aquest espai és un homenatge a la pastisseria.

–¿Com va néixer la idea del xou?

–Doncs de la crisi econòmica i de com ho estàvem passant de malament fa uns cinc anys. Vaig buscar solucions perquè no s’enfonsés la meva empresa, i llavors el que sortien com bolets eren els coaches, que ajudaven a reenfocar els negocis; i un em va dir que el gran valor de la meva empresa era precisament l’equip multidisciplinari que tenia. I a partir d’aquí va ser com va començar a gestar-se Bogeria..., que mostra com treballem: en equip.

–¿L’èxit d’Escribà és el seu equip?

–¡Sens dubte! De fet, sempre estic buscant professionals d’altres àmbits, perquè en els equips pluridisciplinaris és on hi ha el secret de la nostra feina. Arquitectes, especialistes en efectes especials… Tots aporten la seva experiència professional, solucions al tema que estem buscant i amb aquestes aportacions és quan arribem a crear pastissos que semblen impossibles.

–En el programa apareixen quatre col·laboradors. ¿El seu equip?

–Sí, Patricia Schmidt, Dani Domínguez, Xavi Marco i Marc Balaguer. És imprescindible treballar amb un bon equip. Sense ells, ara no seria aquí, i no sé on seria… Ells són els que agafen les meves idees al vol i les fan tocar de peus a terra, les racionalitzen i les fan reals, fins on es pot, és clar. He de confessar que aquest equip ja m’ha salvat en un parell d’ocasions de la fallida…

–El programa demostra que un pastís pot emocionar.

–¡I tant! Perquè això és el que busco: emocions. Però no és el mateix idear un pastís d’aniversari per a una persona que fa 100 anys que un altre per a un nen que en fa sis. Per això, és imprescindible escoltar bé què és el que et demanen i fer el que volen. De fet, en aquest espai se segueix un esquema similar al que va començar el meu pare: pastisseria de celebració amb traca final.

–I a vostè, ¿què és el que li agrada més de Bogeria

–Doncs el que m’ha fascinat, a més del com i de les moltes hores que treballa l’equip de televisió, és com queda plasmat el nostre dia a dia en el muntatge final. Com han organitzat les imatges i les músiques que s’incorporen i el ritme… És realment un gran treball i totalment nova per a mi. Sincerament, la gravació del programa ens ha suposat una feina extra molt important però, veient el resultat, ha valgut la pena.

–És a dir, que Bogeria… no té res a veure amb programes com BogeriaEl rey de las tartas

–Absolutament res a veure-hi, perquè la pastisseria que ells presenten és l’americana, que està en una altra ona, cultural i professional i dietètica que la nostra. Allà tot és en gran, que és el que més es valora, i aquí som més detallistes. És una altra cosa.

Notícies relacionades

Tele de merenga

María Jesús Montero, a Évole: "Amnistiaria a Puigdemont"

–Vaja, que aquí no utilitzen les mateixes quantitats de sucres i llards…

–No sé què utilitzen ni en quines quantitats, però aquí anem amb molt de compte en aquest aspecte. Vull reivindicar el paper del pastisser professional en aquesta nova croada contra els aliments dolços, perquè no té a res a veure el que nosaltres fem, controlant la qualitat dels sucres i llards, amb el que pot fer la pastisseria industrial. Em molesta que ens confonguin, perquè, d’acord, la rebosteria s’ha de prendre amb moderació, però la bona pastisseria professional no pot ser posada al mateix sac que la industrial.