Juanjo Cardenal: "Un senyor em va preguntar si jo era el que no surt a 'Saber y ganar'"

 

 

–¿Li tremolarà la veu el dia de l’e-missió en directe?

–No crec que estigui nerviós, encara que suposo que un cuquet potser em farà alguna pessigolla.

–¿Com es porta això de ser el savi de Saber y gana

–No només no ho soc, sinó que em falta molt camí. En el programa és el paper que m’ha tocat exercir i n’estic orgullós. M’obliga a tafanejar cada dia amb més interès. 

–L’aire condicionat del plató no li deu anar gens bé a la seva gola...

–Sí, he d’anar sempre amb el buf posat. Fins i tot a l’estiu el porto sempre a la meva motxilla.

 –¿I què fa quan no està en les millors condicions físiques?

–A vegades estàs refredat i la veu la tens ronca, però no demanes perdó mai. Perquè si aquell dia has de gravar cinc programes, no estaràs disculpant-te en cada un. I si tens hemorroides, vens amb flotador al plató. Aquí no es para. 

–No em digui que en 20 anys no ha faltat mai.

–Només un parell de vegades. Un dia, perquè em vaig trencar un turmell, però, l’endemà, vaig venir enguixat. I fa poc perquè em van operar el septe nasal. Només van ser dos dies, però la gent em preguntava què em passava, perquè com que en gravem uns quants en un dia, sembla que fossin 20.

–Segur que ni es podien imaginar que el programa compliria 20 anys.

–En la copa de cava de Nadal del segon o tercer any de Saber y ganar, el director va dir: «No vull preocupar a ningú, perquè fa tres anys que hi som i això no és normal. No vull dir que el programa s’hagi d’anul·lar, però sapigueu que això no durarà eternament». Per sort, es va equivocar.

Notícies relacionades

'Saber y ganar' celebra els 20 anys en directe

¡¡Ànims, Julián!!

–¿I per què enganxa tant? 

–És senzill, sense grans pretensions… Potser per això. És un programa blanc que premia el coneixement i la cultura sense gran pompositat. El nostre concursant té curiositat i inquietuds. I som absolutament respectuosos amb la història i intentem ser objectius a nivell cultural.