José María Aznar a Bertín Osborne: "No he tingut mai cap foto millor que la de les Açores"

Era, segurament, l'entrevista amb més morbo de les que Bertín Osborne ha fet per a Tele 5 a 'Mi casa es la tuya': l'expresident del Govern José María Aznar. I no va decebre, a l'assegurar que, “per l'interès d'Espanya”, aniria "a les Açores i a la Patagònia", mostrant-se orgullós d'haver participat en la cimera que va tenir lloc a l'arxipèlag portuguès: "No he tingut mai cap foto millor que la de les Açores", va afirmar en una àmplia conversa que va incidir en la cara amable i familiar del personatge.

Durant la distesa i llarguíssima conversa, l'exlíder del PP va sostenir que ell tornaria a anar a les Açores "100 vegades, 100.000 vegades, si l'interès nacional d'Espanya està en joc" i va explicar que en aquesta foto apareix amb els seus aliats: "Amb el meu veí Portugal [Jose Manuel Durao Barroso], amb l'aliat més fort, Estats Units [George W. Bush], i amb un gran país com el Regne Unit [Tony Blair]".

La cita televisiva, com ja és habitual des que el presentador va deixar TVE-1 per Tele 5, era a casa del cantant, convertit en plató de les seves entrevistes. I Bertín, que sempre ha fet gala d'amistat amb Aznar, sense deixar de tocar els temes polítics pels quals havia de preguntar, va aprofundir en la part humana de l'expresident i va servir, això sí, per oferir una imatge més pròxima d'un polític que sempre ha semblat seriós, esquerp i altiu.

TESTIMONIS PREVIS

L'entrevista va venir precedida pels testimonis de la dona d'Aznar, Ana Botella, i el seu fill Alonso; les de Francisco Álvarez-Cascos, María Dolores de Cospedal i de l'exsecretari de Comunicació i exportaveu del Govern, Miguel Ángel Rodríguez, així com els periodistes Luis del Olmo i Manuel Campo Vidal, van contextualitzar la persona i el polític.

Camisa blanca, jersei blau i pantalons foscos, i una petita ampolleta d'oli com a regal, s'asseuen al sofà del jardí i Bertín expressa el seu desig que se'l conegui com a persona: “Jo no soc una persona que hagi deixat la gent indiferent. Hi ha gent que m'estima i n'hi ha que no”, admet somrient.

Aznar va recordar la seva infància, el seu pare, que va ser un dels primers directors de la cadena SER i un gran impulsor de la ràdio a Espanya, i després a Ràdio Nacional. També va recordar el seu avi, que també era periodista i va viure un temps a Cuba i va conèixer Fidel Castro, de qui va explicar algunes anècdotes de les relacions diplomàtiques amb Espanya. I també la seva mare, que encara viu als 95 anys i que “et segueix, Bertín, més que a mi”.

"Jo volia ser DiStéfano”, va assenyalar Aznar en un altre moment, assegurant que jugava bastant bé a futbol. “Soc molt competitiu. No m'ha agradat mai perdre. Per això m'agrada veure a dalt Espanya en el rànquing. No m'agrada la deixadesa, la indecisió. Aquesta va ser la meva política”.

ANA BOTELLA

También va parlar de la seva adolescència, d'una certa rebel·lia, quan estava “més dispers”, era una mica 'hippy', portava els cabells llargs i anava a festes”. “M'han fet fora de classe per portar els cabells llargs un munt de vegades”, va assegurar. I de la seva història d'amor amb Ana Botella, a qui va conèixer durant el viatge de final de carrera. Ana se li va asseure al costat per casualitat.

Al tornar, a Madrid, li va demanar que es casés amb ell el tercer dia de sortir junts. Com que no tenien mitjans, es van posar a estudiar oposicions. Durant un any, nou hores diàries. I van començar a planejar el casament, amb 24 anys. “I fins ara”. Sumen 40 anys junts.

La part política de l'entrevista es va centrar en la seva elecció com a successor de Manuel Fraga al capdavant dels conservadors espanyols, els seus debats televisius amb Felipe i els seus triomfs electorals. Un moment important de l'entrevista va ser la referència a l'atemptat d'ETA de què va ser víctima Aznar, i del qual el va advertir Jaime Mayor Oreja. Álvarez-Cascos li va canviar el cotxe blindat sense demanar-li permís, i això li va salvar la vida. "Tres vegades més van intentar atemptar contra mi, abans d'aquella vegada, i tres més després, incloent-n'hi una amb míssils”, va explicar l'expresident.

EL TRIOMF ELECTORAL I CiU

"Amb el primer triomf electoral necessitàvem CiU, que eren nacionalistes però no separatistes. I no devia anar malament, perquè la segona vegada vam repetir amb majoria absoluta. A Pujol li vaig oferir entrar al Govern, dues vegades, el 2000 i el 2002, però s'hi va negar. En la segona, em va dir que ja no acceptava el pacte constitucional. I mira on són ara", va dir.

Aznar també es va referir al cas de Miguel Ángel Blanco (“estava condemnat des del primer moment”); al d'Ortega Lara (“un exemple impressionant”); a la seva política econòmica, de la qual es va declarar “humilment orgullós”, i a l'entrada en l'euro.  

Va ser aleshores quan Bertín va abordar els temes més delicats. ¿Per què va entrar en la guerra de l'Iraq i va donar suport als EUA? “Espanya no va enviar cap soldat a la guerra de l'Iraq, sinó al procés de pacificació posterior”, i va ser quan Aznar es va reafirmar que “per l'interès d'Espanya vaig a les Açores i a la Patagònia”, si cal.

“Jo vaig recolzar els EUA perquè Bush havia ofert el seu compromís en la lluita antiterrorista. I quan em demanen ajuda, no puc negar-la al meu principal aliat. Decidir una intervenció és una cosa molt difícil, però no intervenir-hi pot ser pitjor. Les decisions costen però a vegades són inevitables”, va afegir Aznar, que va mantenir que a “nivell polític em va afectar a un nivell grandiós; l'últim error va ser retirar-se de la manera com ens vam retirar".

Sobre el terrible atemptat de l'11-M va admetre: “Vam tenir el pitjor atemptat en la història d'Espanya, va ser el pitjor dia de la meva vida. Llavors la meva obsessió era que els terroristes no em deixarien sortir del Govern sense muntar-me'n una de grossa. I els primers que van sortir a dir que aquell atemptat havia sigut ETA eren Ibarretxe i Zapatero. Els últims a dir-ho vam ser nosaltres”, es va justificar l'expresident, que va tornar a excusar l'acció (i confusió) del seu Govern en aquells moments.

El tram final de la conversa va ser més distesa, primer a la cuina, on Aznar es va limitar a fer una amanida, i després fent un partidet. Així, davant d'un parell de tomàquets, fent una amanida amb tonyina, Aznar va confessar que ha arribat a fer 2.000 abdominals. "Cada dia corro. M'agrada molt fer exercici. Corren amb mi només els escortes que poden seguir-me", va fer broma Aznar. 

A l'hora d'opinar sobre altres líders polítics, va parlar amb respecte de Mariano Rajoy, encara que "no m'agrada tot el que fa"; va dir penjaments de la possibilitat que Pablo Iglesias arribi a governar algun dia ("això seria com Veneçuela") i va parlar relativament bé d'Albert Rivera ("bon noi, bon noi"), tot i responsabilitzar-lo d'haver desunit el "centre-dreta" que ell va presumir d'haver aglutinat.

"Quan t'has dedicat a la política, et pica el cuquet de tornar-hi cada dia", va admetre, però va negar que pensi tornar a la primera línia. "Segueixo sent militant del PP", va dir. I també que es manté com a "treballador autònom", com a advocat i com a principal responsable de la fundació que presideix. I va assegurar que no crearà un partit nou: "No ajudaré a destruir el que he creat", va assegurar.

Notícies relacionades

Aznar no interessa

¡¡Ànims, Julián!!

En la costellada futbolera final, Aznar li va preguntar a Bertín que si hagués existit la possibilitat de ser candidat del PP, què hauria respost el cantant. I Bertín, votant confés d'Aznar, li va contestar que sí, que hauria acceptat ser-ho. Així, el massatge mutu va arribar al final cap a la 1.27 hores de la matinada amb una pregunta de pura estètica: "¿Et tornaràs a deixar bigoti de veritat?". "No", va dir un somrient José María Aznar. Segurament l'audiència també li somriurà a Tele 5.

Bill Clinton i Hugo Chávez