Rakel: «Chicote és un 'cabronàs' amb un grandíssim cor»

a tot pronòstic, Rakel Cernicharo és la flamant guanyadora de la quarta edició de Top chef a l’imposar-se a la final a tot un cuiner amb estrella Michelin. La propietària del restaurant valencià Karak explica aquí la seva experiència al concurs culinari d’Antena 3 i les seves sensacions després d’haver-lo guanyat.

–¿Què se sent després d’haver derrotat a la final tota una estrella Michelin com Víctor?.

–Res d’especial. Això de l’estrella ni realça la meva victòria ni li dona més morbo. Vaig sentir que em canviarà la vida perquè guanyar Top chef te la canvia. És un vertigen al·lucinant. –¿En què creu que va ser millor que el seu rival a la final?

–En l’elecció dels plats.Van ser dues tries arriscades per la seva elaboració. I amb molta creativitat: els plats són meus cent per cent perquè els he inventat jo.

–¿Es veia guanyadora?

–Mai. Crec que has d’estar més pendent de concursar bé que de guanyar. I si ve la victòria, ho veus com una recompensa. 

–¿Com es va prendre que la seva rival Melissa digués allò de «si Rakel identifica el meu plat hi tiro verí»? 

–(Riu) Amb humor. Crec que ho va dir de broma. Vull pensar que ho va dir de broma. I si no, ja s’ho farà. La diferència és que jo vaig perdonar al seu dia tot el que hagués pogut passat entre nosaltres.

–¿Va parlar amb ella després?

–Sí. Tampoc li vaig demanar gaires explicacions. Només algunes. Però vens des de la ràbia, ella és massa competitiva i deixes anar això. Melissa va recular després, em va demanar disculpes i les vaig acceptar.

–¿Mantens el contacte amb alguns dels teus companys?

–Sí, amb Richar, amb Marcano i amb Melissa de tant en tant, perquè no li diré cap mentida. Ens preguntem coses. Ahir em va trucar, i encara que no vaig poder agafar el telèfon m’imagino que devia ser per donar-me l’enhorabona.

–¿En aquesta experiència han sigut més els moments bons o els dolents?

–Guanyen els bons, però perquè jo he volgut que fos així. Guanyen pel que m’emporto. És una competició de cuina molt dura i trobar-hi a dins moments bons és realment complicat. He après que no m’importa plorar o dir que m’he equivocat.

–A les xarxes socials s’ha criticat molt Víctor i la seva filla per menysprear-la i s’ha parlat de «cura d’humilitat» per a ell. ¿Vostè ha sentit aquest menyspreu?

–Hem de diferenciar entre Víctor i la seva filla. Les filles i els pares de Víctor són meravellosos. Ell té una mica de mala llet, i la dona també és una mica… la russa… Tots dos són iguals i s’han d’entendre com a parella. Víctor no ha sigut gaire intel·ligent. Tot el que va passar, va passar. I va dir el que va dir. No és cap muntatge. Sigues humil perquè una dona de 32 anys d’un metre i mig que no és coneguda pot guanyar-te un concurs com aquest. Jo no vull dir que sigui millor que tu, però tampoc pretenguis que em cregui que soc pitjor que tu.

–¿Està d’acord que a Top chef no s’hi va a fer amics després de les bronques viscudes?

–Richar i Marcano són d’una altra línia. Es pot ser estrateg, com Richar, i bona persona. I Marcano és un tipus assenyat i collonut.  

–¿Com és Alberto Chicote per dins?

–M’ha fet la pregunta perfecta: Alberto és una persona meravellosa. No he canviat la visió que en tenia. Chicote és el que es veu: un cabronàs amb un grandíssim cor. És un crac. Té caràcter i no es fa enrere a l’hora de dir-te les coses a la cara, encara que s’hi jugui una plantofada. I això és realment admirable. A ell no li importa dir-te que ets un porc perquè és sincer.

–¿És seguidora de Pesadilla en la cocina? 

–Sí. Alberto és un monstre televisiu. Jo em mullaria més que ell en aquell programa. Hi ha llocs als quals arribaria i els preguntaria per què m’han trucat si el que han de fer és tancar directament. 

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–Se la veu amb caràcter. ¿Li agradaria ser l’adjunta de Chicote a Pesadilla en la cocina?  

–Tranquil·lament. Jo soc la versió femenina de Chicote. M’hauria de dir Chicota.