El 'reality' conquista la tele de pagament

El 'reality', fer de la vida de gent corrent un xou audiovisual, va néixer sense gaire soroll a la televisió del segle passat, va explotar com un fenomen de masses la primera dècada del segle XXI i ara, quan ja s’ha consolidat com un dels  pilars de la tele més popular i comercial, arriba la seva consagració total: passa a formar part de l’oferta de la –en principi– selecta i elitista televisió de pagament. 

   

 Així, demà, 29 de maig, la plataforma de pagament Movistar+ confirmarà el poder universal d’aquest gènere amb l’estrena del reality de supervivència 'El puente'. De molt alta factura, gens groller i molt 3.0, però 'reality' al capdavall, pel qual s’haurà de pagar per veure’l. Tota una fita que, coses de la televisió, arriba quan es compleixen 20 anys del primer reality de supervivència.

   

 La qualitat d’'El puente' és el que ressalta el director de continguts de Movistar+, Fernando Jerez. «Seria un programa diferent si el fes una altra cadena –explica a EL PERIÓDICO–. Cada una faria el seu requeriment editorial en funció de la línia del seu grup de comunicació. Nosaltres teníem els nostres: diferenciació, qualitat, que el client percebi un valor afegit pel qual paga. Quan veiem que és un tret i va amb el posicionament del canal diem: el farem diferent i intentarem fer un pas endavant».

 

 

ELS INICIS    

El 13 de setembre de 1997, el canal suec SVT va estrenar 'Expedició Robinson'. Aquell primer 'reality' de supervivència va deixar entreveure l’immens potencial del gènere. Així, la nord-americana CBS només va trigar un parell d’anys a estrenar 'Survivor' (maig del 2000), versió millorada, segons els seus cànons de xou: presentava exteriors espectaculars, més competitivitat i dramatisme…

    

L’èxit va ser tan gran (ja se n’han fet 34 edicions als EUA), que no va trigar a exportar el format a tot el món. A Espanya, Tele 5 va estrenar el seu 'Supervivientes' el 10 de setembre del 2000. Aquella primera edició –que va presentar Juan Manuel López Iturriaga– va arribar cinc mesos després del terratrèmol mediàtic que va significar l’estrena, també a T-5, de 'Gran Hermano', la mare de tots els realities i l’èxit planetari del qual sens dubte va ajudar a la consolidació de 'Supervivientes': T-5 està emetent la 16a edició dels seus 'celebrities' a Hondures.

  

    

  Ara hi ha tres grans 'realities' de supervivència a Espanya. L’esmentat 'Supervivientes',' La isla', a La Sexta, i 'El conquistador' del fin del mundo, veteraníssim i molt interessant producte (13a temporada) que té una peculiaritat: l’emet la pública ETB.

Els escàndols (més o menys guionitzats) que marquen la història dels 'realities' els han estigmatitzat per la majoria de les televisions públiques. Hi ha hagut intents de dignificar-lo, com TV-3 amb 'La masia de 1907' (2007): dues famílies vivien dos mesos com pagesos catalans a principis del segle XX. Però no va calar.

 

    L’èxit absolut del gènere és de 'Supervivientes, xou que impregna tot T-5 (cinc dies a la setmana en 'prime time') i amb les gales dels dijous arrasa amb el 23% de quota. Al marge de les crítiques, agrada molt.

    

Però no només és que aquests 'realities' triomfin en obert el que els ha portat a ser objecte del desig del pagament. Hi ha altres factors importants: l’espectacular creixement de la televisió codificada i la seva consegüent popularització d’audiència, que obliga a fer més assequibles els seus continguts. Com exemplifiquen els experts del sector, ara les plataformes necessiten ofertes per a 'la senyora de Cuenca '(consumidor tipus, que vol programes amables, senzillets i entretinguts).

  

 «Deixem que el públic provi coses –proposa Jerez–. Ens ve de gust provar altres territoris per on no ha anat la gent habitualment i comprovar com respon. Al final, la gent té dret a provar coses noves i a dir si li agraden o no.  Si incorpora nova gent als 'realities', doncs fantàstic. I si els seus consumidors habituals veuen que no compleix les seves expectatives, doncs no passa res. A això t’exposes».

L’ÈXIT DEL PAGAMENT

Segons la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, el pagament sumava 6,06 milions d’abonats a finals del 2016. Xifra rècord que porta a una altra dada més interessant per al sector: els ingressos del pagament van créixer el 24% l’any passat. En el quart trimestre va ingressar 506 milions d’euros, i la tele en obert, 543 milions.

   

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

 Davant d’aquesta popularització, el pagament ha d’oferir productes que satisfacin els seus nous abonats, que s’acosten cada cop més al model de 'la senyora de Cuenca'. Una cosa que ja és evident a Net-

flix. La seva molt publicitada 'Las chicas del cable' té unes característiques i una estructura similars a les ficcions d’A-3 o T-5. Potser decep un tipus de client, però Netflix (540.000 abonats a Espanya) sembla tenir clara l’arribada al mercat de 'la senyora de Cuenca'. I, com qualsevol empresa, les de pagament busquen adaptar-se per aconseguir la supervivència real.