Maggie Civantos: "Treballar a Netflix és una magnífica forma d'exportar les nostres sèries"

Després d'obtenir un rotund èxit amb el personatge de la presidiària Macarena a 'Vis a vis' (Antena 3), Maggie Civantos ha canviat de terç per interpretar una de ‘Las chicas del cable’ en la primera sèrie produïda per Netflix a Espanya. Aquí explica la seva experiència amb aquesta plataforma de televisió per internet, que ha obert noves oportunitats de treball per als atribolats actors del país.

¿Com és el seu personatge? Ángeles és la veterana de la companyia. Un personatge fràgil que s’anirà fent fort en cada capítol. Té un conflicte familiar amb el marit, perquè ella sent passió per la seva feina, però ell considera que una dona s’ha d’ocupar de la casa i la filla. És una dona que buscarà la independència i la felicitat a través de la feina, cosa que li genera conflictes.

¿És el primera vegada que interpreta una mare? Sí, sempre he fet d’embarassada que després perd el fill. Sempre estic relacionada amb la maternitat, però és la primera vegada que tinc una filla. A més, la nena que la interpreta és la meva germana, que té 4 anys.

¿Quina imatge tenia d’aquestes telefonistes dels anys 20? En tenia poca informació. Jo puc dir que vaig conèixer Ángeles perquè a través d’un amic vaig parlar amb una senyora que va ser noia del cable. Li vaig preguntar, més que per la feina, pel costat personal. Em va dir: «És que a mi m’agradava molt el que feia». ¡I aquesta frase la diu Ángeles en el primer capítol! Quan es va casar, amb molta pena va haver de deixar-ho tot i que l’apassionava. Es va emocionar al recordar la seva professió, i em vaig sentir molt reflectida com a personatge. Per això dic que he conegut l’Ángeles.

¿Els han explicat que van ser pioneres a incorporar-se a un món laboral vetat a les dones? Sí, va ser una mica per necessitat econòmica. La dona es redescobreix a si mateixa i descobreix la independència: no haver de dependre d’un home per viure. És molt bonic el que va suposar la feina per a la dona d’aquella època.

¿El fet d’emetre’s per internet a Netflix suposa un inconvenient o un avantatge? Un avantatge, absolutament. La nostra sèrie s’està veient a 190 països. És una magnífica forma d’exportar la nostra ficció. Molta gent pot buscar referents de les sèries espanyoles en aquesta producció.

¿Què significa que Netflix s'hagi animat a produir sèries a Espanya? Bé, ho està fent per tot el món. Però aquí és el primer cop que produeix, i per això ens hem pujat al carro. La indústria espanyola necessita que s’inverteixi en les nostres històries. Tant de bo després d’aquesta en vinguin moltes altres.

¿I que Bambú, la productora d’una altra sèrie, Velvet, estigui darrere d’aquest projecte? 'Las chicas del cable' té el mateix segell que 'Velvet'. Intueixo que així ho van demanar a la productora. Crec que va ser un encàrrec. Té el segell de la casa.

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

El seu personatge no sembla tenir res a veure amb la turmentada presidiària de 'Vis a vis' amb què va triomfar. Cada projecte et porta a un lloc diferent i cada personatge t’aporta una cosa diferent. Crec que Ángeles és bastant diferent de Macarena. La història i l’estètica tampoc tenen res a veure. Aquest està sent un viatge molt diferent.

¿No està més relaxada que amb aquell personatge tan estressant? Sí, tot i que aquí també hi ha seqüències molt desagradables. Treballar amb la por que envaeix Ángeles a vegades és una mica esgotador. Però, òbviament, a 'Vis a vis' hi havia molta acció i tenia molt més pes en la història. En aquesta, al capdavall, no tinc ni la meitat de la meitat de volum de treball i de presència que tenia a Vis a vis. També està bé treballar coses molt diferents i des de llocs diferents, perquè això et fa créixer al final.