Les 'línies vermelles' de TVE

A més d’una òbvia data històrica, '14 de abril. La República' és el títol de la primera part d’una sèrie de ficció que va triomfar el 2011 a TVE-1. Va tenir tant èxit –va reunir una mitjana de 3,5 milions d’espectadors– que la llavors direcció de Televisió Espanyola en va contractar una segona temporada... de la qual mai més es va saber res: dorm el son dels justos en un calaix de la tele estatal. S’ha d’assenyalar que aquesta sèrie es va realitzar sota la segona legislatura que va presidir el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. I també cal apuntar que 14 de abril. La República va desaparèixer als incommensurables arxius de TVE just quan, a finals del 2011, hi va haver un canvi al Govern i el popular Mariano Rajoy va passar a ser president.

La majoria absoluta va permetre al PP aprovar un decret llei (juny del 2012) pel qual el seu grup podia decidir qui era el president de RTVE. I així es va nomenar Leopoldo González-Echenique, i de la República no se’n va sentir a parlar més. De la República i d’unes quantes sèries més que l’acompanyen darrere l’espès vel amb què les ha cobert l’actual direcció de la televisió pública. Com a apunt a la posició del PP davant aquestes ficcions de caràcter històric, s’ha de recordar que, el febrer del 2011, Ramón Moreno, llavors portaveu del Grup Popular a la Comissió de Control parlamentari de RTVE, va criticar la producció de '14 de abril. La República' i va acusar TVE de reobrir ferides.

La polèmica que ha suscitat aquesta línia vermella de TVE des que està sota els designis de directius nomenats directament pel PP ha originat queixes que solen ser cícliques, encara que els populars les han torejat gràcies a la seva majoria. Fins ara. L’última reivindicació de desmomificar una part de la història d’Espanya que TVE té enterrada al seu arxiu va arribar la setmana passada, a través d’una pregunta escrita del diputat d’Units Podem Ricardo Sixto al president de RTVE, José Antonio Sánchez. Sixto exigia al directiu saber quan es podran veure les pel·lícules i les minisèries relacionades amb la guerra civil i la Segona República finançades per RTVE, i que la televisió pública té pendents d’emissió. 

El diputat d’Units Podem es referia en concret a 'La conspiración', producció sobre el cop militar del general Mola que va desencadenar la guerra civil. Segons la resposta de Sánchez, TVE no l’ha estrenat fins ara per raons econòmiques i de programació, i nega que hagi rebut pressions contra la seva emissió. El responsable de RTVE es refereix a les al·lusions de Sixto, que afirma que 'La conspiración' és una història que «incomoda l’Església catòlica, com demostra el fet que s’arribessin a impedir escenes del rodatge tant a l’interior de la catedral de Pamplona, lloc on el general colpista es va reunir amb dirigents carlistes, com a l’exterior».

En la seva resposta, Sánchez especifica que, juntament amb el telefilm 'La conspiración' –que va costar «un milió d’euros», segons apunta Sixto–, també estan pendents de programar-se les minisèries 'Tres días de abril' i 'Tornarem'. Però hi ha més obres històriques. El president de RTVE sembla haver-se oblidat de la segona part de '14 de abril. La República' i de 'El precio de la libertad', 'biopic' sobre l’exmembre d’ETA Mario Onaindía.

OBRES MOLT CARES I OBSOLETES

El president de RTVE afirma en el seu escrit que tota producció audiovisual respon a criteris de programació i també a qüestions econòmiques. I en el cas de 'La conspiración' explica que «el propòsit d’emissió d’aquesta obra va decaure en el seu moment per l’elevat cost que suposava la seva emissió en plena crisi econòmica» i, «sent els pressupostos de programació molt inferiors als d’exercicis anteriors a la crisi, el ritme de sortida d’aquests productes acumulats ha sigut en els últims exercicis d’una obra per any, aproximadament».

«Però al factor econòmic, determinant des de fa temps, s’hi suma el criteri d’oportunitat –afegeix Sánchez–, i hem de tenir en compte que avui dia hi ha altres productes que, per la seva actualitat, tenen prioritat a la graella televisiva, sense perjudici que, en el futur, trobin una ocasió amb motiu de la celebració d’un aniversari, una efemèride o qualsevol altra circumstància».

El responsable de la corporació assegura en la seva resposta, recollida per l’agència Servimedia, que no en pot concretar la data d’emissió. I preguntat per Sixto si a TVE hi ha una nova forma de censura sota la justificació de l’estalvi, Sánchez respon: «Els principis que inspiren la programació de RTVE no són altres que prestar, d’acord amb els seus recursos, el millor servei als ciutadans».

Dit això, la 'República' i unes quantes sèries més seguiran dormint el son dels justos en un calaix de l'actual televisió pública.

---

SÈRIES AL 'PURGATORI' 

---

14 DE ABRIL. LA REPÚBLICA

---

Dirigida per Jordi Frades i emesa a TVE-1 entre el gener i l’abril del 2011, aquesta ficció de Diagonal TV ('Isabel', 'Carlos, Rey Emperador...') dramatitza a través d’una família acomodada i en 13 entregues fets històrics des de la tardor del 1931 fins al setembre del 1932. La segona temporada, prevista per al gener del 2012, consta de 17 capítols, que inclouen des del setembre del 1932 al 18 del juliol del 1936. Amb Félix Gómez, Mariona Ribas, Cristina de Inza, Verónica Sánchez, Alejo Sauras i Úrsula Corberó, la primera entrega va tenir un gran èxit i també va triomfar fora. La segona encara no s’ha emès ni ha sortit a la venda, encara que diverses productores estrangeres s’hi han interessat. I això que cada episodi va costar uns 550.000 euros.

---

LA CONSPIRACIÓN

Dirigida per Pedro Olea, amb guió d’Elías Querejeta i protagonitzada per Manuel Morón, Javier Albalá, Silvia Marsó i el malaguanyat Álex Angulo, és una ficció d’alta gamma que dramatitza la conspiració militar que va dirigir el general Mola i que va propiciar l’aixecament militar del juliol del 1936 i la guerra civil. En el seu moment, es va destacar d’aquesta producció que Querejeta va plantejar una visió d’aquells fets històrics «des del punt de vista dels dolents», a més de fer-ho amb «desapassionament», ja que la salvatjada de la guerra civil «la van muntar entre tots». Els teleespectadors del País Basc han tingut més sort: la va estrenar ETB el gener del 2012.

---

TORNAREM

Coproduïda amb TV-3 (que sí que la va emetre l’abril del 2012), aquesta minisèrie de Brutal Media (Òpera en texans, El foraster...) s’ambienta el 1944 i recrea la història d’aquells republicans espanyols que es van haver d’exiliar a França després de la guerra civil i que van participar en la segona guerra mundial per intentar acabar amb el feixisme que es començava a imposar a tot Europa, amb Adolf Hitler i Benito Mussolini. Protagonitzada per Bea Segura, Roger Coma, Oriol Tarrasón i Jordi Dauder, i amb un cost de producció de tres milions d’euros, Tornarem (a TV-3) va aconseguir diversos premis, entre ells el del Festival de Xangai i el de 

millor ficció autonòmica de l’Acadèmia de la Televisió.

---

EL PRECIO DE LA LIBERTAD

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

El 2011 es va estrenar amb gran èxit al Festival de Sant Sebastià, i allà pràcticament va acabar la vida d’aquest telefilm que, en 150 minuts, recorre la vida de Mario Onaindia, exmembre d’ETA mort el 2003. Protagonitzada per Quim Gutiérrez ('Anacleto', 'El padre de Caín', 'Primos...'), aquesta guardonada producció (ha rebut diversos reconeixements, inclòs el premi Iris de l’Acadèmia de la Televisió) sí que s’ha emès a la televisió basca, on va doblar les audiències habituals de la cadena. La trama rememora la militància d’Onaindia en la banda terrorista, la seva detenció i condemna a mort en el procés de Burgos (1970) i el seu posterior rebuig al terrorisme i participació en l’intent de dissolució d’ETA politicomilitar.

---

TRES DÍAS DE ABRIL

Telefilm de 90 minuts produït el 2011 per l’empresa gallega Filmanova i protagonitzat per Ginés García Millán, Francesc Orella i Álvaro de Luna. L’acció se situa després de la contundent  victòria a les urnes dels republicans espanyols el 12 d’abril de 1931 i narra els esdeveniments que es van donar els dies següents, fins que es va proclamar la Segona República espanyola i es va produir la marxa definitiva d’Alfons XIII. La ficció mostra les diferents reaccions dels implicats, des del Rei, els seus familiars i consellers, fins als republicans al camp, incloent-hi també influents polítics del moment, com Manuel Azaña.