L'antiindependentisme de Nuria Roca, el nou fitxatge de TV-3

Una mica més d'una setmana després del fitxatge de Nuria Roca per part de TV-3 ha sortit a la llum un editorial molt poc independentista de la periodista valenciana en l'emissora de ràdio Melodía FM, on dirigeix i presenta l'espai 'Lo mejor que te puede pasar' des de fa quatre anys. Un fet curiós en els temps que corren a la tele autonòmica catalana.

La professional compagina el programa amb la seva presència a TVE-1 amb 'Fantastic duo' i la seva contractació per part de la televisió que dirigeix Vicent Sanchis tenia un punt de "pancatalanitat", com ironitzava Ferran Monegal. El text de l'editorial correspon al dimarts 28 de febrer d'aquest mateix any i es titulava "Una escenificació del victimisme mereixedora d'Oscar".

En el mateix vídeo, la periodista es referia als judicis del 9-N i, en concret, al de Francesc Homs, comparant-lo amb “Jesucrist Superstar camí de la creu” i amb la solvència d'un bon actor, “creient-se el paper, com si fos veritat”. L'inconvenient, segons Roca, és que és “la justícia espanyola” qui lee està brindant i “escrivint” aquest paper de víctimes, que “és el que més els convé” als mateixos jutjats.

Notícies relacionades

L’NBA i Europa

¡Hola, 2Cat!

“És evident que els responsables del 9-N van incomplir la llei”, seguia Roca, “i ni tan sols ells es molesten gaire a negar aquest fet”, però, recorda la periodista citant altres ocasions en què ha parlat del tema, “no és intel·ligent ni ajuda a solucionar el problema” català fer seure al banc dels acusats els responsables d'aquell referèndum (Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Homs) que “el temps s'ha encarregat de demostrar que era una farsa”.

I va finalitzar l'editorial afirmant: “Ningú està per sobre de la llei, però és un fracàs jutjar algú per intentar fer una cosa que desitgen nou de cada deu catalans. Això es té i s'ha d'arreglar políticament i no als jutjats”. I que aquest problema segueixi als jutjats només serveix, segons Roca, per a l'ús dels independentistes, “que es mostren com a perseguits per l'Estat opressor, que pretén acabar amb ells”. Una excusa que els serveix “per a tot”, incloent-hi “negar el famós 3%”.