'Espíritu salvaje' s'estrena a Cuatro amb els rinoceronts de Namíbia

NNamíbia, la sabana africana i els rinoceronts són els protagonistes de la primera entrega d’Espíritu salvaje, el nou docu-reality de Cuatro que arrenca amb la pretensió de mostrar les vivències d’una peculiar família d’aventurers. El matrimoni format pel fotoperiodista Andoni Canela i l’escriptora Meritxell Margarit viatjaran per mig món acompanyats dels seus fills Unai (13 anys) i Amaia (7 anys), ja acostumats des de fa tres anys a viure fora de casa. Aquell periple d’un any i mig va quedar immortalitzat a la pel·lícula documental El viatge de l’Unai, estrenada als cines i emesa per TV-3. Però ara els toca treballar per a l’empresa Mediaset i demostrar per què la seva insòlita experiència va atraure en el seu moment l’atenció mediàtica dels espanyols.

L’Unai serà aquesta vegada el verdader focus d’atenció del programa, en el seu paper de narrador i conductor d’aquestes aventures que tenen com a objectiu fotografiar de prop les espècies animals amenaçades o en perill d’extinció. Ell i la seva germana estan habituats a dormir al ras, de manera que poques coses els podran ja sorprendre. Els espectadors no només podran contemplar increïbles paratges i sorprenents exemplars de la fauna, sinó que també descobriran com es relacionen els protagonistes amb la població autòctona dels indrets que visiten, la seva emoció davant cada nova troballa i les petites decepcions.

RUTINES FAMILIARS

Amb una espectacular fotografia i un estil narratiu directe i àgil, la família Canela-Margarit mostrarà com conciliar l’objectiu professional del viatge, marcat per la feina del pare, amb les rutines pròpies d’una família que durant una temporada trasllada casa seva a la selva, el desert o la muntanya. Comprar provisions per passar diversos dies enmig d’un deshabitat parc natural, cuinar en singu-

lars circumstàncies, instal·lar-se el campament i fer els deures o jugar quan no hi ha nens ni joguines en centenars de quilòmetres a la rodona formaran part de l’aventura tant com la mateixa expedició.

La primera etapa d’aquesta ronda aventurera els portarà, després de tres hores d’escala a Sud-àfrica, a Namíbia per mirar de trobar el rinoceront blanc i el rinoceront negre, dues de les espècies més amenaçades de tot el món. La família viatja al desert de Damaraland i a les sabanes d’Etosha, on de seguida apareix l’emoció del petit Unai que, després d’un llarg viatge i gairebé sense descansar, espera de nit al costat del seu pare que apareguin animals en una petita bassa per calmar la seva set.

Ser a pocs metres de més de 30 elefants és el millor del dia per al noi, que esperarà el temps que faci falta per fotografiar el gairebé extint rinoceront blanc. Aquests animals són objecte de desig dels caçadors furtius per les seves valuoses banyes, a les quals s’atribueixen erròniament propietats curatives. Això sí, són més ràpids que Usain Bolt a l’hora de moure els seus 1,70 metres d’altura i el seu elevat pes, semblant al d’un petit camió.

HIENES AGUAITANT

Notícies relacionades

‘Cara al sol’ a Ferraz

Hopkins, emperador de Roma

Al campament,  l’Unai està encantat al descobrir que van a dormir en unes tendes de campanya habilitades sobre el tot terreny en què es desplacen perquè lleons o hienes no els puguin atacar. El campament està situat en un lloc allunyat de qualsevol població i sense cap més companyia que les molestes mosques, de manera que la família s’ha de proveir de queviures suficients per passar uns quants dies aïllats.

Al parc han de complir amb unes regles molt estrictes, com ara no conduir de nit i complir l’horari d’entrada al recinte del campament. Amb l’observació dels animals se’ls fa de nit i arriben tard, així que Andoni haurà d’utilitzar les seves millors arts per convèncer els guardes i no quedar-se a dormir a fora. Una nova jornada de pacient recerca donarà els seus fruits quan de cop i volta una manada d’una trentena d’elefants es posi a l’abast de l’objectiu d’Andoni. Però el rinoceront es fa esperar fins que un bonic exemplar en companyia de la seva cria s’hi posa prou bé per a la càmera del fotoperiodista navarrès.