Vull ser concursant

Barcelona va viure al juny dues jornades seguides de càstings de dos programes d’èxit com són OT i Pasapalabra, que van reunir aspirants ben diferents. Així, entre les 1.600 persones que es van donar cita a Montjuïc per reviure el somni dels mítics triunfitos hi predominava gent jove i dones, mentre que les 100 persones que van anar a l’Aquàrium per optar a la Supercopa de Pasapalabra rondaven els 50-60 i hi escassejaven les dones. ¿Quin és el perfil de la gent que es presenta a aquestes proves? Podem dir: ¿digue’m  a quin càsting vas i et diré qui ets? ¿Què busquen aquests programes?

En el cas d’un reality pioner com Gran hermano (T-5), al qual es presenten unes 60.000 persones a l’any, es busca el més difícil encara. «El factor sorpresa és fonamental per mantenir l’audiència fidel any rere any», reconeix Pepa Álvaro. A vegades, ve gent que a priori no enganxa en absolut a GH. «Però aquests són els que més ens agraden», assegura. 

  Vídeo ID:

El departament de càsting de First dates (Cuatro) fa un any que no para. Reben 100 sol·licituds diàries, una cosa que, segons Yolanda Martín, la seva directora, és «gratificant». Es veu que fa falta molt d’amor, i si de la web de la cadena i de l’app en surt fum, també funciona el boca orella. Aquí és on menys importa el sexe (heterosexual, homosexual, bisexual, transsexual, intersexual, asexual…), edat, raça i altres coses. Al contrari: com més varietat, millor. La condició és només una: «Que vulguin enamorar-se», diu. El mateix passa amb Cámbiame (T-5): «Busquem gent que realment necessiti canviar», diu Óscar Cornejo, productor executiu de La Fábrica de la Tele.

TALENTS DIVERSOS

Un altre tipus de càsting és el que busca un talent concret. En el cas de Masterchef (TVE-1), la selecció pretén evitar que el lleó menja gamba sigui una cosa habitual: «S’hi han presentat 20.000 persones, i cada temporada el nivell culinari és molt més alt», assegura Esther González, directora de càsting de Shine Iberia i del programa. Tots són grans aficionats, però no virtuosos: «Per a això hi ha el filtre previ al càsting presencial de qüestionaris i vídeos de cuina». Ser un personatge curiós no és tampoc garantia de res: «La punk o l’exseminarista d’aquesta edició, sent grans perfils, es van quedar a les portes». 

Després hi ha els concursos musicals. Per si fossin pocs, Gestmusic recupera el mític OT (TVE-1). Noemí Galera, que va assistir a aquells càstings de fa 15 anys, s’ha trobat amb els nens que miraven OT «i ara ja s’hi poden presentar. Però també amb gent de llavors que repeteix». Que procedeixin d’altres talents «no és un impediment». «Només ho és quan venen amb la lliçó apresa, amb el guió ja fet, perquè saben el que n’esperem. Això ens tira una mica enrere».

Abunden també els concursos culturals en què prevalen els coneixements. Dos exemples d’èxit i ben longeus són Saber y ganar (TVE-1) i Pasapalabra (T-5). El que presenta Jordi Hurtado, tot i fer 20 anys que és en antena, rep unes 250 sol·licituds al mes, per correu electrònic i ¡ordinari!: «Amb una carta pots intuir més coses de la seva personalitat», diu Marisa Pérez, de Produccions Quart, que només endevina el físic per una foto. Els que es presenten són de mitjana edat, tot i que hi ha joves universitaris. «I tenim un grup de 74, 79 i 82», diu.

En canvi, el càsting del concurs del rosco se celebra periòdicament per tenir una reserva. «La mitjana es troba en els 50 anys i escaig», assegura Montse Ramos, de la productora Xanelo. I abunda el gènere masculí. «Els candidats tenen una àmplia cultura. Tot i que hi ha qui ve a tafanejar o perquè creu que  hi és Christian Gálvez», afegeix. Per ser elegits han de superar roscos per escrit i davant la càmera. A qui ho aconsegueix li trucaran. A Natàlia Sau ho van fer de seguida. «Falten dones», assegura. 

  

No obstant, hi ha concursos culturals on preval ser divertit. «Si no, no els seleccionem», assegura Galera. «Qui es presenta a Ahora caigo ja sap que caurà per un forat, i els de ¡Boom!, que els pot explotar una bomba que els omplirà de coloraines». Per a Ahora caigo es miren molt les condicions físiques: «No es poden tenir problemes de genoll o d’esquena ni portar claus ni estar embarassada». I es prova  la caiguda: «Així saben quina és la sensació». A vegades, els coneixements són mínims: «Si tots en sabessin molt, no s’obriria la porteta mai. I venen com l’anell al dit per donar peu a Arturo Valls», diu.

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

Noemí Galera no veu gaire diferència amb la gent que es presentava fa 10 anys. «Tot i que amb la crisi sí que hi havia més aspirants. Estaven a l’atur i veien una manera de guanyar diners ràpids. Ara ja no es veu tant això de gent que es presenta a diversos concursos», assegura. Així mateix, guanyar pot ser un problema si s’encadenen programes. «Es comprometen a fer-ho», diu. «Però, a vegades, han d’abandonar. Els va passar a dos concursants de ¡Boom!, que feia vuit mesos que hi eren. Els van posar problemes a la feina». També a Saber y ganar: «Encara que sempre aconseguim que el cap, fan del programa, els doni permís o un company els substitueixi», indica Ramos.

Les xarxes socials han ajudat a publicitar aquestes proves, però s’han d’extremar les precaucions, ja que hi ha hagut diversos fraus. Ho adverteix Galera: «Diverses webs convidaven a donar dades per anar a OT, quan per a les nostres proves només cal presentar-se al lloc i dia indicats». Els espavilats abunden.I aconsegueixen els seus metes sense passar per un càsting.