Amaia Salamanca: "No tenia ni idea de la guerra del Rif"

A-3 estrena avui Tiempos de guerra (22.40 hores), superproducció d’època (ambientada en la guerra del Rif) que compta amb un gran repartiment, en què destaca la presència d’Amaia Salamanca (Madrid, 1986). L’actriu segueix així treballant en sèries de la cadena, com 'Gran Hotel' (2011) i 'Velvet' (2014).

–¿Com defineix 'Tiempos de guerra'?

–És una sèrie emmarcada en un context històric, ambientada el 1921, en la guerra del Rif. Són unes infermeres que van a ajudar els soldats ferits.

–¿I el seu personatge?

–Julia Ballester és una noia de família acomodada. El seu germà i el seu nòvio se n’han anat a combatre en la guerra i, com no en té notícies, decideix embarcar-se en un viatge amb les dames infermeres per obtenir informació. Ella no és infermera, però li agrada i sempre ho ha volgut ser. Quan arriba allà, la formen perquè pugui atendre els ferits.

–¿Creu que ara veuríem en aquest paper dames de l’aristocràcia?

–No. El paper de la dona s’ha desenvolupat molt més. Abans era un curs de formació el que et feien, mentre que ara les dones estudien i fan la seva carrera. En aquell moment va ser la reina Victòria Eugènia la catalitzadora de tot allò.

–Per fi no fa de dolenta...

–No estic d’acord que fos tan dolenta a 'Velvet' i 'La embajada'. Aquells personatges no es llevaven al matí i es deien «¡Ui! Que dolenta que soc». En aquest cas el meu personatge és una mica més sofert. Té caràcter, sap el que vol i va directa a aconseguir-ho. Per això puja a aquell tren per anar-se’n a l’Àfrica. No sap on són ni el seu germà ni el seu promès i es troba amb una guerra i veient ferits i morts, cosa que no li havia passat mai. Són coses noves per a ella i això al final t’acaba canviant. Els passa a tots els personatges, que comencen d’una manera però van canviant amb el transcurs dels capítols. La guerra els transforma.

–¿Els han donat documentació sobre aquella època?

–Quan es va iniciar el projecte hi va haver diverses reunions en què ens van guiar una mica en el context històric de la guerra, encara que no deixa de ser una ficció. Són personatges ficticis i cada un té la seva trama independent de la guerra.

–¿Què sabia d’aquella guerra?

–La veritat és que no en tenia ni idea. Arran de aquesta sèrie, parlant amb el meu pare, em va explicar que el meu besavi va estar en aquesta guerra. M’hauria agradat aconseguir més informació i fotos, però no ho he pogut fer. També hem tingut una cirurgiana que ens ha ensenyat a atendre els ferits, a tapar les ferides, a netejar-les… El meu personatge no en sap gens i en va aprenent a poc a poc.

–¿Hi ha gaires exteriors?

–Hem gravat a Chinchón (Madrid), Toledo i Tenerife, com si estiguéssim a Melilla. El rodatge va ser molt intens, perquè estem fent coses que no s’havien fet fins ara, com batalles i bombes. Es triga molt temps a rodar, com en les operacions. Va ser molt intens.

–¿I com li va anar al Teatre Romà de Mèrida amb 'L’Orestíada'?

–Molt contenta. Van ser dos mesos esgotadors. Al matí treballava en la sèrie i a la tarda assajava el teatre. Ha sigut molt dur i he dormit molt poc. He tingut sort i m’han ajudat molt a casa i també la família. Era molt treball, però no volia perdre l’oportunitat d’anar a Mèrida, perquè per a un actor és una cosa única. M’ha consumit moltíssim el personatge, però ara que ho veig amb una mica de distància estic molt contenta perquè és com una master class treballar amb José Carlos Plaza. Si a sobre agrada al públic i té èxit, doble satisfacció.

–¿Aquesta és la raó perquè està  tan prima?

–Sí. He estat consumida perquè no he parat. El personatge d’Electra és molt intens, perquè ja sabem el que és una tragèdia clàssica grega. El teatre té alguna cosa que t’atrapa. Tot el que pugui explicar és poc. Ara ric i estic contenta perquè estic només amb la sèrie i ho puc disfrutar. Però quan t’arriben aquests treballs no pots dir que no. Potser, més endavant tenim dos mesos de vacances perquè ningú ens truca.

–'Gran Hotel', 'Velvet', 'La embajada' i ara Tiempos de guerra. Totes sèries de Bambú. ¿No se sent com una espècie d’actriu de capçalera d’aquesta productora?

–Bambú és una productora molt familiar. Des que vaig començar a treballar amb ells sempre han estat molt atents. A més a més, quan he estat embarassada m’han donat l’oportunitat de treballar i m’ho han facilitat tot molt. M’han deixat compaginar la vida laboral i familiar. Això és genial per a una actriu que vol ser mare. No sempre ha sigut fàcil que adaptin el teu paper al teu estat d’embaràs. Ja ens uneix més una relació d’amistat que de treball. Soc molt feliç que segueixin comptant amb mi. Ara ja és un paper principal, perquè a 'Velvet' i 'La embajada' era més secundari.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿A què atribueix que 'La embajada' no tingués segona temporada?

–No ho sé. El públic és el que decideix. De tot se n’aprèn. Hi ha vegades que les coses surten més bé i n’hi ha que surten més malament. El que sí  que puc dir és que Bambú roda com en el cine i que se li dona molt bé l’època. Potser és que La embajada no tenia aquell context que tenia 'Velvet' o 'Gran Hotel' que permetia oferir una fotografia molt espectacular.