Sergi Mas: "TVE ha apostat per una persona de 53 anys"

–¿Per què aquest títol?

–Perquè no me l’esperava. El programa és un encàrrec de TVE-Catalunya. És un projecte que m’apassiona. I és inesperat, perquè una gran part del que passa no la conec. Sé qui és el convidat, però no quan entra ni què diran els actors Judit Martín, Anna Gras i Toni González. El meu esforç consisteix a fer que la gent s’ho cregui o no. És un programa que vol reivindicar els Monty Python, Aterriza como puedas, la broma…

–O sigui, el guió es va construint dia a dia.

–Una part ja he demanat que no me l’ensenyin. Confien en la meva capacitat d’improvisar i en la meva resposta per resoldre situacions en el directe.

–Això no ho pot fer tothom.

–No ho sé, diguem que només algú veterà. És com el conyac.

–¿A la tele actual encara hi ha molt de soroll? 

–Sí, massa, i molt postureig. Han apostat per un paio que té 53 anys. I ¡ostres!, això no és habitual. Als Estats Units això seria la bomba i dirien: «Què bé que ve aquest tio que té mili, que ha col·laborat a molts llocs i ha presentat uns quants programes». Amb el postureig actual, que apostin per mi, que soc jove entre cometes, és una cosa que vull tornar amb ofici i carinyo.

–Ha estat a gairebé tots els canals d’aquest país. ¿Sergi Mas no es casa amb ningú?

–No, algú en pot fer lectures, perquè estic a TVE. Però és una qüestió d’ofici, més enllà del que ens marqui l’entorn diari i passi a l’actualitat. Aquest és un país d’etiquetes i jo procuro fugir-ne… Puc tenir diferents vessants i, en funció de com estigui el pati, puc passar per un o altre.

–¿Ha canviat gaire la tele?

–Sí, però encara és possible fer una tele on la gent parla i escolta. Jordi Évole, per exemple, no té ritme: un senyor parla i el Jordi pregunta. Són dues càmeres. Però sí que hi ha contingut, i està bé. Doncs això també és tele: veure les cares que es posen i els silencis. I s’ha d’aplaudir, perquè és bona televisió.

Notícies relacionades

Les vergonyes de ‘Cachitos’

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

–¿La imitació de José Montilla que va fer en el programa 'Polònia', de TV-3, encara pesa molt en la seva carrera?

–Sí, durant quatre anys i unes postres que hem fet, perquè hi ha una semblança física evident, tot i que amb ulleres i barba no és tan evident. Quan un programa es posa de moda, agafes tics del personatge i hi estàs a gust. José María Íñigo té una frase molt bona: «Tu vals el que val el teu últim programa».