Noemí Galera: "'Soc com la majordoma de l'Acadèmia d'OT'"

A Noemí Galera (Barcelona, 1967), OT no li ve de nou. La directora de càsting de Gestmusic va veure’n néixer el format, que ha ressuscitat a TVE-1 (22.30). Va exercir de jurat en diverses edicions, però ara vetlla pel bon funcionament de l’Acadèmia on viuen els aspirants.

¿Què ha representat per a vostè posar-se al capdavant de l’Acadèmia? És un repte molt gran i una gran responsabilitat. És veritat que he estat en el programa des de bon començament i el conec des de dins, però ara estaré molt exposada. L’avantatge és que tinc un equipàs que ha estat amb mi en totes les edicions. Ens entenem molt bé, hi ha molt bon rotllo i no crec que em donin gaire feina. Aquesta vegada seré una mica més majordoma de l’Acadèmia que cap altra cosa.

¿Fenòmens com David Bisbal o Rosa López són irrepetibles? Sí, no hi ha un altre Bisbal, ni el volem trobar. Si ja n’hi ha un, ¿per a què en vols un altre? El jovent del 2001 no té res a veure amb el del 2017: ni tan sols nos-altres som els mateixos. No es poden fer comparacions. Vull trobar una altra gent que enamori ara el públic: aquest és diferent i la tele es consumeix d’una altra manera; la música que els agrada és diferent, i ens hi hem d’acoblar.

¿El talent no s’esgota? No, és una cosa que ens segueix sorprenent. Això i que la gent segueixi tenint ganes de presentar-se a aquesta mena de programes.

¿Què queda d’aquella Noemí de fa 16 anys? Ben poca cosa: l’entusiasme per aquest format, que a mi m’entusiasma i em fascina. És l’únic programa que aconsegueix, només escoltant-ne la sintonia, que se’m posi la pell de gallina i que jo sigui aquí tan encantada de la vida.

¿La preocupa que la comparin amb Nina o Àngel Llàcer? M’encomano a santa Nina i a sant Àngel Llàcer perquè m’il·luminin en aquest camí. Tots dos són amics meus i tant de bo se’m contagiï alguna cosa del seu talent. ¿On s’ha de firmar? No m’hi poden comparar, perquè ni soc cantant, ni actriu ni tampoc directora de teatre... Soc molt diferent.

¿Va tenir dubtes a l’hora d’acceptar aquesta feina? Em vaig quedar absolutament morta. El primer que vaig fer va ser trucar al meu marit, perquè tenim dos nens. I això jo sé el que és. I ell em va dir que ho havia de fer sí o sí. No em va costar gaire decidir-ho.

¿I existeix una fórmula per tornar a enlluernar l’audiència? Que els concursants siguin de debò. Una de les coses que notàvem, sobretot en les següents edicions, és que ja venien amb el discurs preparat, perquè ja sabien el que havien de dir… Nosaltres ja fem el càsting des que són a la cua. Ja veus si algun s’està fent el nerviós… Han de ser naturals i que la gent s’hi pugui identificar des de casa per una cosa o una altra. En moltes edicions això es va aconseguir, però tant com en la primera, en cap. I aquest any ho podem recuperar en aquest sentit.

A la primera gala ja va semblar que un dels membres del jurat, Joe Pérez-Orive, era el dolent oficial... Volem que els concursants siguin els protagonistes. Vam tenir una xerrada el primer dia amb els professors i l’única cosa que els vaig dir és que els protagonistes han de ser els concursants, no pas els professors, ni jo mateixa, ni Manu [Guix, director musical]. Nosaltres som aquí per ajudar-los en el seu camí i aprenentatge i no perquè nosaltres tinguem titulars. Vull que tothom sàpiga com es diuen els aspirants, qui són i què canten.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Com li agradaria que es recordés aquesta primera edició del 2017? No pas com la primera, perquè no pot ser, però sí com la que recupera l’essència d’OT, que els concursants siguin els que es beneficiïn de tot plegat realment i a qui ajudem a triomfar.

¿Calia tornar a TVE? No t’ho sabria dir. Per a això feia falta una pausa i tornar a tenir clar que això no és cap divisió, cap part, i que el que volem és veure els concursants treballant, creixent i superant-se dia a dia. H