Risto Mejide: "M'encantaria asseure al Chester Paolo Vasile"

Risto Mejide torna amb una nova entrega de Chester in love, que ha passat a anomenar-se simplement Chester i que s’estrena aquest vespre (Cuatro, 21.30 hores). El col·laborador d’EL PERIÓDICO explica les seves sensacions davant la nova temporada, que comença amb María Teresa Campos i el reporter Antonio Pampliega. En successius programes s’asseuran Jordi Cruz, Santiago Segura, Pamela Anderson, Alba Carrillo, Joaquín Leguina i Michael Robinson, entre altres.

–Bertín Osborne va dir que no tothom té interès per estar gaires hores entrevistant-lo. ¿Passa el mateix a Chester?

–Sempre dic que si algú no és interessant és culpa meva per no haver-ne sabut treure el suc. Chester està obert a qualsevol aspecte de la vida. De fet fugim d’allò de què l’entrevistat ja ha parlat. Però hi ajuda molt el tema: no és el mateix convidar Alba Carrillo per parlar de Supervivientes que per parlar d’homes o de Catalunya. No soc mitòman. He entrevistat Joaquín Sabina, a qui admiro, i li he pogut dir que un disc seu no m’agradava.

–¿Aquest és el programa que sempre ha volgut fer o el té pendent?

–No, no. És aquest. Chester neix d’una conversa amb La Fábrica de la Tele en què ens vam plantejar quin programa ens agradaria fer.

–Risto Mejide desperta grans fílies i fòbies, però a vostè li deu passar el mateix amb algun convidat…

–Bé, Nacho Duato ens va costar molt que vingués a Chester. Tenia no el prejudici sinó el judici d’haver vist alguna entrevista en què el va sorprendre la meva manera de tractar algun convidat. Per això va decidir no venir. I quan va venir, el primer que em va dir va ser això. Una de les bondats del programa és que jo, que tinc prejudicis, sempre que m’aixeco del 

chester he canviat d’opinió en alguna cosa, cosa que en els temps que corren és un regal immens.

–El programa torna a un mes de les eleccions a Catalunya. M’imagino que es parlarà del monotema.

–Sí, i molt a més. Jo ja m’he mullat en diversos articles que he escrit per a EL PERIÓDICO. Molt sovint surt aquest tema en les entrevistes, perquè els convidats m’han dit que llegeixen els meus articles. Però no és un programa que busqui obrir la ment a ningú pel que fa a solucions. El que sí que demostra és que tothom està preocupat pel mateix problema, que és una cosa que no podem obviar.

–¿A quin polític català li agradaria asseure a Chester

–Ara mateix evitaria asseure’m amb ells. A mi em sembla que la veu se la mereix gent interessant que no està a primera línia de la política. Fem més bon servei mostrant com està afectant tot això la gent que parlant amb els polítics.

–¿Quin article li agradaria escriure algun dia al PERIODICO?

–Sobre que per fi s’ha recuperat la convivència a Catalunya.

–¿Com viu des del pla emocional aquest conflicte polític?

–Amb profunda tristesa, com molta gent. I amb molta estupefacció i ganes que arribin les bones notícies. Em refereixo que algú faci passos perquè convisquem millor i no pitjor, que és el que ha passat fins ara.

–¿Quin és el programa que mai estaria disposat a fer?

–No tinc cap prejudici. Li recordo que vaig començar en un programa com OT, que odiava. No el suportava i, tot i això, gràcies a OT em van passar coses meravelloses. Així que no s’han de tenir prejudicis amb els formats.

–¿Hi ha molta, bastanta, poca o cap diferència entre Risto Mejide i el seu personatge televisiu? 

–No ho sé. Suposo que l’hi hauria de preguntar a la gent que viu a casa meva. No hi ha gens d’impostura. Si una cosa és impostada no dura 11 anys a la televisió perquè la gent ho descobriria.

–¿Asseuria la seva dona, Laura Escanes, a Chester com a coneguda influencer?

–Crec que tothom es mereix un Chester, incloent-hi Laura.

–¿Amb qui té una conversa pendent tipus Chester

–Amb tots els meus enemics. He tingut moltes picabaralles, però totes han sigut públiques. Un Chester que m’encantaria seria el de Paolo Vasile [conseller delegat de Mediaset], amb qui he tingut una picabaralla pública i una reconciliació privada. Però deixi-ho córrer: l’hi vaig proposar i em va dir que anava en contra de la seva religió.

–¿Amb quin percentatge dels seus enemics s’ha reconciliat?

–¡Buf! No ho sé. Amb un que vaig tenir una discussió important i ja no hem tornat a parlar és amb Àngel Llàcer. I me n’alegro perquè és un paio amb moltíssim talent: tinc un enemic a l’altura de les circumstàncies.

–¿Què li sembla el nou Operación Triunfo

–No l’he vist perquè és com veure la teva ex cardant amb un altre. ¿Quina necessitat hi ha de veure-ho? Prefereixo viure la meva vida.

–¿Creu que al nou OT 

–No ho sé perquè no ho veig. I en el cas que fos així ho tindrien cru perquè estic pluriempleat a Mediaset.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿Els 11 anys que fa que és a la tele l’han fet més desvergonyit o més conservador?

–He canviat molt, però ha canviat més l’espectador. Si jo ara sortís en un talent fent el mateix que fa 11 anys, m’enviarien a casa al minut zero. Afortunadament, l’espectador ha canviat també i té altres gustos. Hi ha coses d’Operación Triunfo que no sé ni com vaig poder dir-les. Passaria el mateix si revisem ara les gales de Martes y 13. Canviem tots com a societat.