ENTREVISTA

Ana Belén: "Sento molt vertigen amb la meva tornada a la tele"

La protagonista de la sèrie de TVE 'Traición' confessa que en aquests 18 anys les ofertes rebudes per tornar al mitjà televisiu "es podrien comptar amb els dits d'una mà"

undefined39994492 vitoria gasteiz  spain   september 07   spanish actress ana 171127132003

undefined39994492 vitoria gasteiz spain september 07 spanish actress ana 171127132003 / Carlos R Alvarez

2
Es llegeix en minuts
Juan Carlos Rosado / Madrid

Ana Belén torna a la tele després de protagonitzar fa 18 anys Petra Delicado (Tele 5). Ara és la malvada Pilar del Riego a Traición (22.35 hores), sèrie de TVE-1 sobre una família d’advocats dominada per la perfídia i l’ambició.

–¿Què sente al tornar a la tele?

–Estic una mica nerviosa perquè quan hi ha tantes expectatives… La veritat és que tinc molt vertigen.

–Sorprèn en una actriu amb tantes taules…

–Això no hi té res a veure. De por se’n té, encara que hagi estat treballant en el teatre fins fa poc. Això és el mateix, però en el mitjà televisiu. Des del primer moment que vaig trepitjar la sèrie m’he sentit molt còmoda. Estem treballant amb un material humà molt bo.

–¿És una sèrie d’Ana Belén?

–No, gens ni mica. Ja es veurà que és totalment coral i que té uns actors boníssims, i cada un té la seva trama i la seva història absolutament dibuixades. El que passa és que a mi em toca ser la matriarca.

–Sembla que últimament s’estan fent sèries amb un paper preponderant de les dones…

–Aquesta és una ficció amb personatges femenins molt potents, i això és d’agrair. El meu té un costat masculí més fort que el femení.

–¿A qui li recorda Pilar?

–El personatge és ple de dones que he conegut al llarg de la meva vida i que s’expressen en sentències constantment.

–¿Ha notat molts canvis a la tele després de tant de temps?

–Sí, sobretot en l’aspecte tècnic. Encara em sorprèn quan rodem. Dic rodem, però en realitat és gravem. Quan arribo al plató i veig la il·luminació i la fotografia, em sembla cinema. A vegades està a una altura fins i tot superior. Ha canviat moltíssim. El fet de treballar amb les dues càmares et deixa perplexa. Abans s’il·luminava des de dalt i era horrorós. Ara et sents com si no hi hagués focus. El problema és que tens més fred, però és fantàstic.

–¿És dur el ritme de gravació?

–Tracto de portar-ho bé. Hi ha coses pitjors, com les sèries diàries.

–¿Li han fet gaires ofertes en aquests anys d’absència?

–No gaires. Les podríem comptar amb els dits d’una mà.

¿Per què s’hi ha animat ara?

–Perquè m’agradava el projecte i vaig pensar que era tornar a obrir un camí. Això està bé. També perquè veus contínuament sèries molt interessants, mentre que en el cine no t’ofereixen coses interessants. No és allò que les actrius d’una edat de seguida ens queixem, sinó que no estan arribant projectes en general que siguin atractius. Les coses més interessants s’estan fent a la televisió, i jo les miro.

Notícies relacionades

–¿Quines sèries actuals li agraden més?

–Em va agradar des del principi, per ser una troballa, El Ministerio del Tiempo. Ho claven. Es  fa molt bona ficció a Espanya.