Arriba 'La peste', la sèrie espanyola més ambiciosa de l'any

No hi ha res a la ficció espanyola que s'hi assembli. És una sèrie històrica, però no és 'Hispania'. Ni 'Isabel'. Ni 'Águila Roja'. 'La pestea', que Movistar+ estrena aquest divendres, és una altra lliga, e¿s una cosa molt seriosa. És l'ambiciós i espaterrant retrat de la Sevilla del segle XVI. Porta la firma del cineasta Alberto Rodríguez ('La isla mínima'), que ha gaudit d'“absoluta llibertat i zero pressió” per crear un 'thriller' que ha costat 10 milions d'euros i que suposa un abans i un després en la història recent de la televisió a Espanya. Abans de començar a rodar, un equip de documentalistes va estar dos anys investigant com era Sevilla al segle XVI, l'urbs més important d'Occident.

'La peste' està protagonitzada per un desconegut en la indústria de qui sentirem a parlar molt a partir d'ara: Pablo Molinero, que dona vida a un home perseguit per la Inquisició per imprimir llibres prohibits. Una vegada pres, li prometen llibertat a canvi que resolgui una sèrie de crims amb tints diabòlics que estan assolant Sevilla, una ciutat rica però caòtica, llardosa i castigada per la pesta negra. Per emprendre la tasca recorrerà a un vell amic (Paco León), una persona amb passat tèrbol que ha ascendit socialment no se sap com i que ha aconseguit viure en un palau, com si fos de llinatge noble.

'La peste' –que consta de sis capítols de 50 minuts- posa l'ull en la lluita de classes. Els seus personatges són complexos i el guió té tensió i intriga. Aquí no hi ha diàlegs impostats, ni personatges de cartró, ni nens repel·lents. Hi ha nens, però són reals. Nens del segle XVI i de vida miserable. Hi ha escenes il·luminades amb una espelma (cosa inimaginable en les sèries espanyoles, en què normalment hi ha tanta llum com en un quiròfan) i tants detalls que aclaparen, com els escuradents que es feien servir en aquells temps o begudes de moda. Sevilla era la ciutat més important d'Occident, la porta d'Amèrica gràcies a un Guadalquivir inundat de vaixells, un vibrant centre de negocis, però la pobresa campava tan ampla. El 10% de la població era negra, hi havia esclavitud (es venien homes i dones a la catedral) i hi havia barris sencers que eren un prostíbul.

Producció amb poder

Notícies relacionades

Les 10 noves sèries que has de veure el 2018

Alberto Rodríguez: «Em sembla estupenda la paraula 'comercial'»

Veient la factura dels capítols (els dos primers es van presentar en l'últim festival de cine de Sant Sebastià) sembla mentida que 'La peste' naixés d'una conversa de canyes. Les que s'estaven prenent un dia Alberto Rodríguez i el seu guionista habitual, Rafael Cobos (tots dos són sevillans). “Miràvem el carrer i vam pensar com seria Sevilla al segle XVI. La sèrie va néixer d'aquella conversa”, explica el cineasta, amb un currículum ('El hombre de las mil caras', 'After', 'Grupo 7') que està en la direcció d'alguns capítols d''Hispania'. “Movistar ens ha animat a ser transgressors i a no anar per la via tradicional. Nosaltres hem anat provant coses, a veure què passava. No hem tingut cap problema a l'escriure el guió ni en el rodatge ni en el muntatge”, subratlla.

A Sant Sebastià, on 'La peste' es va programar en la secció oficial, el públic va poder veure els dos primers capítols en pantalla gran. Però a Rodríguez –amant de les sales- no li fa pena que el públic la vegi ara en la televisió. “Ha sigut concebuda per a això, precisament. Però és clar que les fronteres s'estan esborrant. La màxima que el cine i és bo i la tele dolenta ja no té sentit”, admet el realitzador, que, com a espectador, no se sene especialment atret per les sèries, a excepció de 'The wire' i 'True detective'.