Lorenzo Caprile: "La tele m'imposa i em feia angúnia"

Lorenzo Caprile s’ha estrenat a la televisió amb Maestros de la costura, el nou talent de TVE-1 dels dilluns (22.30 hores), presentat per Raquel Sánchez Silva, en què fa tasques de jurat amb María Escoté i Alejandro Palomo. El prestigiós modista madrileny, acostumat només al mitjà radiofònic (col·labora habitualment amb Onda Cero), explica com estan sent els seus primers passos en un món del qual recelava obertament abans d’entrar-hi.   

–¿Com el van convèncer per fer el salt a la televisió amb Maestros de la costura?

–Aquesta és la primera vegada que faig de jurat i que surto a la televisió perquè a mi la televisió em feia angúnia. La veritat és que va ser Macarena Rey (la productora de Shine Iberia) la que va arribar i em va convèncer amb la seva caiguda d’ulls (riu).

–¿Per què l’imposa tant el mitjà televisiu?

–És que fa molt respecte. Jo soc molt més de ràdio. Ja fa10 anys que treballo amb Júlia Otero a Onda Cero i m’ho passo fenomenal. L’hi agraeixo molt perquè és la millor mestra que podia tenir. Però la televisió imposa molt.

–¿Com van anar els assajos?

–Crec que l’equip estava content, però ja ho veurem quan arribi l’hora de la veritat.

–¿Es veu bé a la pantalla?

–No acostumo a veure’m, però pel que em diuen crec que sí. Si no, ja m’haurien acomiadat.

–¿Què creu que pot enganxar la gent que vegi el programa?

–Disfrutar veient com es construeix una peça de rona i el procés que comporta. Parlem molt de moda i se’ns omple la boca amb aquesta paraula, però realment perdem de vista que la moda és algú que està tallant, cosint i muntant una peça de vestir. Entre poc i massa. Això era una cosa molt normal en l’època de les nostres àvies i les nostres mares, que totes sabien tallar i cosir, i no vull ser masclista perquè també hi havia molts homes que ho sabien fer. Ara amb aquesta societat globalitzada tot això s’ha anat perdent. La gent no sap ni tan sols el nom dels teixits ni com està construïda una peça de roba. En aquest sentit és molt interessant recuperar tota aquella part d’ofici i artesania que té la nostra professió.

–¿Podria ajudar a promocionar el món de la moda?

–Per descomptat. La primera indústria tèxtil del món és espanyola gràcies a Déu. A mi m’ha interessat recuperar aquella part que no es veu.

–¿Es pot produir el mateix fenomen que amb Masterchef

–Això esperem tots. Crec que sí. Quan va començar a emetre’s Masterchef, recordo que quan van fer els primers programes els van deixar com un drap brut i miri després com ha funcionat. La tele és una cosa incontrolable i inspira molt respecte perquè mai se sap què pot passar, però en aquesta vida ens hem d’arriscar perquè si no, és molt avorrida.

–¿Què és el que li ha cridat més l’atenció d’aquest mitjà televisiu que desconeixia?

–La rapidesa amb la qual s’hi treballa. Has de tenir el cap molt ben moblat perquè, si no ho saps, t’ho has d’inventar. I ha de ser creïble. El que m’imposa més respecte i em va fer dubtar a l’hora d’acceptar aquest projecte és la pèrdua de l’anonimat. Jo soc molt discret i m’agrada prendre’m un cafè amb algú al carrer sense que em reconeguin.

–A la ràdio sí que té aquesta privacitat…

–Bé, els taxistes, que són tots seguidors d’Onda Cero, quan pujo al seu vehicle sí que em reconeixen. Però poca cosa més.

–¿Està disposat a fer 10 temporades del programa Maestros de la costura

–Bé, toquem fusta. Ja ho veurem.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿Com són les relacions amb els altres dos jurats,  Alejandro Palomo i María Escoté?

–Hi ha hagut moltíssima connexió des del principi entre els tres membres del jurat. Jo ja els coneixia, però no gaire perquè soc bastant més gran que ells dos. Jo soc aquí l’avi rondinaire.