La frustrada caça de Bin Laden arriba a la tele

¿Es podria haver evitat l’11-S? ¿Van ser els serveis d’intel·ligència negligents? Disset anys després que dos avions suïcides s’estavellessin contra les Torres Bessones i omplissin el cor de Nova York de cendra i ruïnes, els interrogants tornen a la televisió. Aquesta és la intenció de The Looming Tower, sèrie estrenada dimarts a la Berlinale, un retrat sobre la falta de cooperació entre la CIA i l’FBI durant la persecució d’Al-Qaida en els anys previs a l’atac de l’11-S.

Encara que aquesta és una producció de la plataforma Hulu, la seva estrena a Espanya arribarà a través de la plataforma Amazon Prime Video, el divendres 9 de març.  

Mentre que el 1998 el Congrés i l’opinió pública nord-americana se centraven en l’escàndol de la relació extramatrimonial del president Bill Clinton amb la seva aleshores becària de 22 anys, Monica Lewinsky, els serveis d’intel·ligència s’estiraven els cabells per neutralitzar la creixent amenaça d’una guerrilla gihadista capitanejada pel multimilionari saudita Ussama Bin Laden. Als despatxos de Washington aquella batalla burocràtica va enfrontar el director de l’oficina antiterrorista de l’FBI, John O’Neil (l’actor Jeff Daniels), i el seu homòleg a la CIA, Martin Schmidt (Peter Sarsgaard), que va decidir no revelar informacions sobre els salafistes que després es provarien molt útils.

En els dos primers episodis d’aquesta minisèrie, la ferotge rivalitat entre els responsables de les dues agències es dispara després de l’atemptat a l’ambaixada nord-americana de Kenya que va causar fins a 224 morts, la primera gran acció d’Al-Qaida. «O’Neil va ser un home que semblava cridar contra el vent al demanar més atenció a Bin Laden», explica Daniels. Temorosa que l’FBI arrestés soldats rasos en lloc d’intentar caçar la cúpula, la CIA va ocultar que membres gihadistes havien aconseguit entrar als EUA. «Va ser una època en què era molt difícil respondre a les preguntes», afegeix Sarsgaard.

Sota el segell del reconegut documentalista Alex Gibney com a productor, aquesta adaptació del llibre de no-ficció homònim que l’any 2007 li va valer un premi Pulitzer al periodista Lawrence Wright, també se centra en la figura d’Ali Soufan (Tahar Rahim). Protegit d’O’Neil, aquest expert antiterrorista de l’FBI d’origen libanès i credo musulmà va desafiar el racisme institucional per convertir-se en l’home que va estar més a prop d’evitar la tragèdia. «Aquí hi ha musulmans bons», va explicar el productor executiu, Dan Futterman, al ser preguntat per si la sèrie era com una mena de Homeland real.

Adaptar un llibre de 480 exhaustives pàgines que relaten la tensió als despatxos de Washington així com la vida de prominents figures de l’integrisme islàmic no era una feina gens fàcil, però el format televisiu donava moltes més respostes. «No podíem explicar una història tan gran en una pel·lícula de dues hores», va reconèixer Futterman.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Cada vegada són més els creadors que han decidit optar per la televisió com a vehicle per explicar les seves històries. El que fa una dècada era una excepció ara ja és la norma. També per als actors. Després d’anys centrat al cine, The Looming Tower és la tercera inclusió televisiva de Jeff Daniels, que abans va aparèixer a Godless i va protagonitzar l’exitosa The Newsroom sota la batuta d’Aaron Sorkin. «He anat a treballar a la televisió perquè, com a mínim als Estats Units, és on han anat a parar els guionistes», va confessar. «Hulu, Amazon, Netflix… totes aquestes plataformes audiovisuals donen ales als guionistes per crear personatges complexos com el meu».

En deu capítols, la sèrie pretén donar respostes als familiars de les víctimes de l’11-S. Malgrat caure en clixés narratius, els dos primers episodis prometen un thriller apassionant i frenètic sobre els greus errors comesos en la lluita antiterrorista.