Paula Echevarría: "L'olor de pólvora i els casquets impressionen bastant"

Tot i que encara és recordada com Ana Rivera (Velvet, A-3), Paula Echevarría canvia de terç: protagonitza els nous episodis de Los nuestros, minisèrie en què interpreta la sergenta Martina Ibáñez, una dona de caràcter. Produïda per Mediaset, la ficció canvia de cares i de destí (ara la Brigada Paracaigudista té una missió a Síria). Per al rodatge, els actors (Rodolfo Sancho, David Castillo, Carles Francino...) s’estan sotmetent a un dur entrenament militar a la base de Paracuellos de Jarama (Madrid). 

–¿Què tal va el curs d’instrucció militar a la Brigada Paracaigudista?

–Està sent divertit, curiós i original. És un repte personal i professional més. De moment, no m’ha tocat res excessivament difícil. Estic reconeixent més aviat encara l’uniforme i el material que he de portar. He estat disparant al camp de tir amb pistola i fusell d’assalt. I, sorprenentment, tinc bastanta bona punteria, tot i que no havia disparat mai. Però no es fa perquè hagi de disparar de veritat a la sèrie. És veritat que quan agafes una arma carregada i dispares de veritat la sensació no és la mateixa que quan ho fas de mentida. Es fa per saber què significa tenir això entre les mans.

–¿Quina sensació va tenir quan va disparar per primer cop?

–L’olor de pólvora, la fogonada i els casquets impressionen bastant. Està sent un luxe, perquè tenim els millors instructors que es poden tenir. Està amb nosaltres un equip de la Brigada Paracaigudista molt bolcat en la feina i posant-ho tot superfàcil, tot i que no estem de vacances.

–¿I la disciplina militar?

–Estic en plena fase de reconeixement de tot aquest món i està sent molt interessant, perquè veus com són les jerarquies dins de l’Exèrcit. No ho fan de cara a la galeria, sinó que de portes endins és així.

–¿Què pensava de l’Exèrcit?

–No té res a veure amb el que després veus per dins, perquè el que coneixes és el dia de les Forces Armades i quatre notícies que t’arriben del que està passant al món. Aquí descobreixes el costat més personal d’ells: la seva rutina de vida i de treball, la seva implicació amb tot, la seva entrega… Et canvia molt el concepte.

–¿És més còmode fer una minisèrie?

–Sí, a mi aquest format m’encanta. És el mateix temps de rodatge aproximadament i el mateix temps de preparació que una pel·lícula. És una història tancada, amb principi i final.

–¿I li agrada aquesta història?

–Sí. A mi m’atrau molt el món del gihadisme. M’interessen les històries que s’han explicat al cine i a la televisió sobre aquest món. Crec que en aquesta sèrie tot està explicat des d’un altre punt de vista. Almenys, jo mai ho havia vist així. Quan em van donar els guions, me’ls vaig llegir en una hora. Em va atraure molt la història i com està explicada. Tracta temes com el del CNI, que no estan gaire tocats. I cada un dels personatges té molta vida. Per separat i junts. És una història molt atractiva.

–¿Què tal amb els instructors?

–Bé. Tinc un brigada i una caporal primera i una altra soldat. M’ensenyen a vestir-me, perquè no en tinc ni idea. Des del primer dia venen amb mi a l’habitació i m’ajuden, fins i tot, a col·locar-me el monyo perquè pugui posar-me el casc.

–¿I com són aquestes dones?

–Com les que no som militars: cadascuna del seu pare i de la seva mare. Entre les dues ajudants meves no tenen res a veure. No responen a un estereotip de dona militar.

–¿Quan va fitxar per Mediaset li van parlar ja d’aquest projecte?

–Sí. Aquest és el segon projecte que faig amb ells des de la firma del contracte, després de la pel·lícula amb Gracia Querejeta [Ola de crímenes]. Tots dos m’atreien moltíssim, perquè suposen un canvi de registre brutal. Al tornar de l’estiu ja estarem preparant el següent, que serà diferent. No tindrà res a veure amb això.

–¿Hi ha un pacte de no agressió amb Mediaset perquè la deixin tranquil·la amb el tema de la seva separació de David Bustamante?

–Si els periodistes es portessin sempre com avui…

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿Ja està més tranquil·la?

-Jo estic supertranquil·la.