Alicia: "M'ofèn que em posin en dubte els companys"

Alicia Cao és la primera guanyadora de Maestros de la costura, el talent de TVE-1 en què es va imposar al seu company Antonio en el duel final.

–¿Què li va passar pel cap quan Caprile va dir que era la guanyadora?

–Com que estava pendent no només del premi, sinó que sortís Eugenia Silva amb el meu vestit, no me’n vaig adonar. Eugenia estava molt guapa, i amb tot aquell confeti i aquells focs artificials era molt emocionant. Vaig sentir el meu nom però no sabíem que sortiria ella desfilant. 

–¿Es veia guanyadora en els últims programes?

–Com que sempre m’estaven dient coses positives, em veia amb opcions. Però no volia il·lusionar-me. 

–¿A qui veia com a rival més fort?

–A Antonio. De fet vam arribar tots dos a la final. Podria haver guanyat perfectament ell. Vaig encertar bastant.

–¿Li va agradar el vestit transparent que va dissenyar Antonio?

–Em va semblar molt elegant. Quan vam acabar li vaig preguntar que si portava alguna cosa a sota. Tots ens vam preguntar el mateix perquè jo m’imaginava posant-me’l i estaria una mica incòmoda. Però era preciós. 

–¿Es va sentir més a prop de la victòria quan el jurat va comentar que era massa atrevit?

–Home, jo veia que a mi m’havien dit moltes coses bones. Al posar-li a Antonio aquesta pega, vaig pensar que podia passar com altres vegades, que et posen objeccions que després no n’hi ha per tant.

–¿Quin ha sigut el moment més emocionant de tot el concurs?

–Quan el jurat alabava el meu treball m’emocionava molt. 

–¿I el més trist?

–Quan em deien els companys que anava a la meva bola. No veien aquell companyerisme que jo volia tenir.

–¿Li han sabut greu les insinuacions dels seus companys que vostè no era tan inexperta com deia el seu currículum?

–M’ofèn que em posin en dubte. Sempre passa el mateix, que el que més ha de callar és el que més parla. Més enllà de voler treure les pessigolles als altres, jo em vaig proposar centrar-me a fer un bon concurs convençuda de la meva honestedat. Per més que s’ha buscat, no s’ha trobat res perquè no tinc cap titulació ni he estudiat res. Jo ho portava al meu terreny i pensava que si ells creien que tenia una formació prèvia era molt positiu per a mi. Senyal que anava per bon camí.

–¿Quin és el seu modista preferit?

–No sabria què dir-li. Del jurat, Caprile. 

–¿I de fora?

–M’han preguntat per marques, i jo he contestat que m’agrada molt Dior. Però mai m’havien preguntat per modistes… No se me n’acut cap.

–¿Què opina de Caprile?

–Em sento identificada amb la meticulositat i minuciositat dels seus treballs i amb com és de perfeccionista. Fa autèntiques obres d’art i l’admiro moltíssim. 

–¿No creu que li deu a Caprile una part del premi per haver-la alertat que el llaç era massa gran?

–Bé, sí. Si vol una part ho parlaré amb ell. El jurat era allà per ajudar-nos. Molts concursants pensaven que hi eren per renyar-nos, però no és veritat. Sempre que em donaven consells, jo seguia amb la meva idea però m’agradava escoltar-los i tenir-los en compte. Després, quan ho vaig veure a la tele, vaig confirmar que el llaç era descomunal. Sort que li vaig fer cas i vaig rectificar. A Antonio li van aconsellar que posés alguna cosa sota el vestit i no va seguir el consell.

–O sigui, que li enviarà 25.000 euros a Caprile en un paquet amb un bonic llaç…

–(Riu) Sí, amb un llaç molt gran.

–¿Què li va semblar la bronca que va tenir Eduardo amb Mónica Cruz?

–M’ho van explicar quan van tornar de Barcelona, però quan el vaig veure em va semblar molt més fort. Mónica no va parar de treballar i la part més elaborada la va fer ella. 

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

–¿Es va passar Eduardo amb les seves queixes?

–Crec que quan a un li toca algú de la seva mateixa condició no ho suporta. Si hagués d’aguantar una jo, em costaria molt. Parlo d’aguantar-me a mi mateixa. No conec Mónica, però potser tenen una mica a veure i per això topen. A Eduardo l’ofenia que no estigués treballant, just el que ens ha estat ofenent d’ell a la resta durant tot el programa. A Eduardo li agrada donar la culpa a les teles, al maniquí i al que sigui menys a ell mateix. H