Teresa de Calcuta i el 'look' de Raffaella

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Rafaela Carra / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

El tema de la requisa indumentària a l'entrada del Wanda Metropolitano cueja. A les matinées de Cuatro i La Sexta s'estiraven els cabells. Ningú ho entén. A ningú li entra al cap que es puguin requisar totes les peces de roba grogues i els cartells retolats amb la paraula «llibertat». O sigui, que si algú portés la paraula llibertat delicadament tatuada en una mà, per exemple, potser li haurien tallat el canell. La indumentària, tatoos inclosos, forma part de la llibertat d'expressió. En la història de la tele hi ha un cas d'indumentària discutible molt famós. Ens el va recordar Carlos Sobera, divendres, a Volverte a ver (Tele 5). Tenia de convidada Raffaella Carrá. En un moment donat, li va treure imatges de l'any 1984, quan feia el programa Pronto Raffaella a la RAI i va entrevistar la mare Teresa de Calcuta. ¡Ah! Els que tenim anys el recordem perfectament. Allò va ser tremendo. No per l'entrevista en si, que va ser virtuosa. La fuetada va venir per laindumentària que portava Raffaella. Fins i tot sent en horari de migdia, ella va decidir posar-se el que els cursis de l'època anomenaven vestit còctel o seminit. Unes gases, unes transparències, un fru-fru de tuls calats i puntes evanescents, i al coll una agullla immensa, ostentosa, plena de brillants -tant fa que fossin zircònies o culets d'ampolla- que enlluernaven feridorament. Al seu costat la humil mare Teresa, amb el seu hàbit de cotó desgastat i modest. ¡Ahh! Raffaella va al·legar que no li va donar temps de canviar-se. I va afegir amb sinceritat: «Ella devia pensar que estava boja. Jo vaig passar vergonya». Va ser una indumentària inapropiada, hi estem d'acord. Però ben mirat va ser la seva llibertat. És curiós, va explicar Raffaella que la mare Teresa no es va queixar. Ni una ganyota. Ni un mal gest. Diu que la va mirar als ulls i li va dir simplement: «Resem, Raffaella». ¡Ahh! Subtil i savi cop el de la mare Teresa: vista la vestimenta de la seva entrevistadora, només es podia resar, efectivament.

VERÍ A LA LLENGUA .- Cada vegada es perverteix més l'idioma. Construeixen filigranes per emmascarar la vergonya. L'exministre Margallo, preguntat a La Sexta noche pel cas Cifuentes, es va escapolir del tràngol dient: «S'haurà de veure si ella ha fet economies amb la veritat, o no». ¡Ah! Economies amb la veritat. De la mentida en diuen així ara.