Buenafuente s'enduu de festa el seu 'Late motiv'

Ja ho cantava Peret: "No estaba muerto, estaba de parranda...". I, per un dia (el dilluns 30 d'abril, 23.00), Andreu Buenafuente també s'emporta el seu Late motiv(al canal #0) de festa. I ho fa en el sentit estricte de la paraula, perquè hi ha guitarres, hi ha palmas, hi ha cants i hi ha, sobretot, gent disposada a gaudir del moment, ingredients imprescindibles per muntar una bona gresca rumbera. El retrà així homenatge a un gènere, el de la rumba catalana, que ha viscut un renaixement en les últimes dècades afavorit pels Jocs Olímpics de Barcelona.

La cita és alCeller La Riera, al barri de Vallcarca, un punt de reunió amb música en directe. "És un espai perfecte, perquè en aquest bar hi ha veritat", explica Bop Pop, subdirector de . Entre barrils de moscatell, vi ranci i vermut de Gandesa, a més d'inscripcions amb aires reivindicatius -"Prou enderrocs and remember: Gaudi hates you” (i recordeu: Gaudí us odia) -, l'equip del programa de la plataforma de pagament posa fil a l'agulla en un tres i no res. Després de tres temporades, la maquinària sembla molt greixada.

Un article de l'escriptor i periodista Miqui Otero, a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, sobre els murals rumbers del carrer de la Cera, murals rumbers  al Raval, va despertar la curiositat d'Andreu. "Jo volia passar-m'ho bé. Si tu t'ho passes bé i el tema et ve de gust tractar-lo i explicar-lo a la televisió, ja tens molt de guanyat", confessa l’humorista català.

Dit i fet. Una vegada encaixades les peces, es va endinsar en aquesta "espècie de DO" que és la rumba catalana, gènere que "cada vegada està guanyant més pes específic i més reconeixement", opina Buenafuente, "molt fan" de Txarango.Txarango. "M'emociona la capacitat brutal que tenen de connectar amb el públic i amb els orígens de la rumba", apunta.

El es grava per blocs, amb breus pauses: retocs de maquillatge per aquí, canvi de convidats per allà... No es vol trencar l'encant de la gresca que s'acosta. Encara que abans cal il·lustrar l'audiència, a través d'històries personals, sobre l'origen d'aquest fragment de la cultura popular.

Otero i David Vidal, guionista del documental de Carles Bosch  -de nom real Joan Ximénez, fill d'un dels de Peret, obstinat a portar la rumba a un gran teatre-, inicien la conversa. "Quan vivia a Barcelona, passava cada dia per aquí. Qui m’havia de dir que dins del celler faria un programa de televisió?", exclama Buenafuente.

Litus i Pablo Novoa, solista i director de la banda de , estan presents durant tota l'emissió. El primer, guitarrista també del combo que cada nit acompanya Andreu a #0, mostra el seu gen rumber fent un ventilador, ànima del gènere. "És màgic; en un únic instrument, la guitarra, tens ritme i harmonia alhora", diu tocant la guitarra.       

El realitzador Joan Carles García dona poques indicacions: "Unirem l'entrevista amb ". Sí, aquest que anava de festa, segons Pere Pubill Calaf. I en ell se centra l'última part del programa. "És el Frank Sinatra de la rumba: el seu no l’ha tingut ningú", admeten uns clàssics com Rumba Tres.

Daniel i Santa Salvat, nets de Peret, apareixen en escena. Els acompanya Paloma Zapata, directora del documental biogràfic ,en què Buenafuente participa. I es converteix en una espècie de ... "Jo he besat el teu avi al cap", revela el presentador a Daniel Salvat, que relata mil i una batalletes de l'enyorat , mentre acaricia una guitarra del 1968 que va pertànyer al seu avi.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Curiós conèixer que va invertir més de 400 hores en l'enregistrament de , rumba inspirada en una cançó religiosa ("Cristo tiene poder..."), que va disparar les alarmes en la clausura de Barcelona-92... i la tensió de Constantino Romero. Potser algú ha oblidat el prec del locutor d'Albacete, altaveu mediant, perquè els atletes baixessin de l'escenari en la clausura d'aquells Jocs Olímpics?

A la rereguarda, Rumba Tres i Joan Capdevila (fill i nebot de Joan i Pere Capdevila, dos dels membres  del grup, i codirector del documental , ) es preparen per al sarau final. comença a sonar. "Magnífic!", exclamen des del fons d'una estança que ja comença a assemblar-se a la cabina dels Germans Marx. El mort segueix molt viu, sí, però també Buenafuente i , que aquest dilluns, recordin, se'n van de festa.