L'actriu que va denunciar Lluís Pasqual: "Dir la veritat no perjudica ningú"

El juliol passat, un missatge publicat a Facebook per l’actriu  Andrea Ros  (Terrassa, 1993) va desencadenar la polèmica de l'estiu en el món teatral. En el text, l’aactriu acusava Lluís Pas­qual Lluís Pas­quald’haver-la maltractat psicològicament quan interpretava Cordèlia a 'El rei Lear', alhora que lamentava que el director continués al capdavant del Teatre Lliure dos temporades més.

Aviat es va desencadenar una forta divisió, amb manifestos a favor i en contra de Pasqual. Mentre que el col·lectiu feminista Dones i Cultura, fomat per més de 800 professionals del sector, es va alinear amb Ros, un centenar de personlitats culturals (com Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Emma Vilara­sau, Antonio Banderas, Mercè Sampietro, Carmen Machi, Marisa Paredes, Eduard Fernández i Josep Maria Flotats) van firmar un text de suport al director, que finalment va presentar la seva dimissió del Lliure l’1 de setembre.

 En plena gira teatral amb Un cop l’any, i amb la sèrie de TV-3 'Si no t’hagués conegut' en emissió, l’actriu (que ha aparegut en sèries com Mar de fons, El internado, Los hombres de Paco, Punta Escarlata, Buenagente, Amar es para siempre i Mar de plástico) prefereix mantenir-se al marge de la polèmica.  

Vostè va protagonitzar una polèmica aquest estiu, després de denunciar a Facebook que Lluís Pasqual l’havia maltractat psicològicament quan interpretava a Cordèlia a El rei Lear.

Des que vaig publicar el meu post s’han posat en contacte amb mi molts periodistes i no he parlat amb ningú, així que em semblaria una falta de respecte fer-ho ara. Crec que està tot dit.

¿Però considera que fer aquesta denúncia li ha perjudicat professionalment?

Dir la veritat no perjudica mai ningú.

Si no t’hagués conegut suposa el seu primer paper protagonista a la televisió. ¿Pot marcar un abans i un després en la seva carrera?Si no t’hagués conegut

No crec que un protagonista et pugui donar més feina que un secundari. Crec en la constància i en la suma del treball.

La productora va apostar per vostè, malgrat no ser una cara gaire coneguda.

Està molt bé quan decideixen escollir la cara que ells volen per davant de la cara coneguda, que potser et vendrà el producte de manera més fàcil. Així que estic molt contenta.

En la presentació de la sèrie, vostè es queixava que no hi havia personatges femenins interessants, com el d’Elisa, la dona del personatge de Pablo Derqui .

És que no n’hi ha. Sempre s’escriuen personatges de dones molt plans, amb el típic conflicte relacionat amb el nòvio. És molt trist, però és així. I Si no t’hagués conegut no va d’això. Elisa és una dona que parla molt de feminisme i que, a més, té una relació amorosa sana, que és una cosa que costa trobar. Sempre és més fàcil trobar històries d’amor tèrboles, i està bé que es faci una defensa que l’amor pot ser una cosa bonica. 

L’actriu @AndreaRos_ parla de @sinothaguesTV3 “Em sento molt afortunada de formar part d’aquesta sèrie. És un producte molt diferent i arriscat. És guai que ens atrevim a fer coses noves” #AlCotxeTV3 pic.twitter.com/OKfx7IYbjO

— Al cotxe! TV3 (@alcotxetv3) 22 de octubre de 2018

Però en una altra sèrie recent que ha emès TV-3, Nit i dia, té l’exemple del personatge de Sara, que  Nit i diainterpretava Clara Segura

Aquest personatge és un exemple, és clar. Però no me’n venen al cap gaires més.

¿Creu que és casualitat que tant el seu personatge com el de Nit i dia 

Més que personatges femenins forts, jo prefereixo parlar de personatges femenins interessants. I cada vegada hi ha més ganes i més necessitat de parlar de dones i des del punt de vista de les dones.

Comentava que Elisa té un discurs feminista, però vostè també. 

Em sembla necessari ser feminista. No entenc cap altra possibilitat.

De tota manera, Si no t’hagués conegut

Sí, el meu personatge apareix en molts moments de la vida diferents, en moltes situacions diferents i també contradictòries entre si. Però no puc dir gaire més...

Tots els actors de la sèrie han coincidit a qualificar-la de diferent.

Sobretot, per aquest toc de ciència-ficció que no havíem vist abans, i perquè aposta per un altre tipus d’històries, d’actors... Crec que és molt diferent. No són els actors de sempre i això és interessant.

Tot i que Pablo Derqui acapari totes les seqüències. 

¡Sí, apareix tota l’estona!

¿S’imagina aparèixer en totes les seqüències d’una sèrie, igual que ell?

Després de veure'l a ell, no sé... Em sembla molt complicat. És molt generós el que ha fet, i tindrà moltes coses positives per a ell perquè en aquesta sèrie fa tot el que sap fer i es demostra una vegada més que, per a mi, amb diferència, és el millor actor de Catalunya.

Aquesta sèrie combina drama i ciència-ficció, una barreja a la qual no estem acostumats a la nostra televisió. ¿No creu que és una combinació arriscada per a una cadena com TV-3?

En el risc hi ha l’emoció i l’adrenalina necessària per treballar. A mi m'al·lucina aquesta combinació. Sergi Belbel [el creador] és un geni.

¿Vostè era fan de la ciència-ficció o una sèrie com aquesta ha fet que s’aficioni al gènere?

No soc especial fan de la ciència-ficció en general, però en aquesta sèrie té un toc tan emocional que m’enamora.

Dilluns a les 21.55 al segon capítol de @sinothaguesTV3,"La clau": L'Eduard li demana a la doctora Everest fer un altre "viatge" a un altre univers.

▶️https://t.co/S92CrqZmu6 …#PerAmorTV3 @tv3cat pic.twitter.com/yYIki1iD6N

— Si no t'hagués conegut TV3 (@sinothaguesTV3) 18 de octubre de 2018

Ara porta un look molt diferent del que el veiem a la sèrie de TV-3, amb els cabells molt més curts. ¿És per algun projecte profesional?

Sí, a la pel·lícula ¿A quién te llevarías a una isla desierta?, de Jota Linares, per a Netflix.

¿Quin és el seu paper en aquesta pel·lícula de Netflix?

Soc Celeste, una de les quatre protagonistes. Va d’un grup d’amics que, després de viure vuit anys junts, deixen el pis que han compartit fins aleshores per iniciar nous camins.

Notícies relacionades

Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"

El documental de la Xarxa sobre la ràdio local

A part de l’estrena d’aquesta pel·lícula, ¿té algun nou projecte en marxa?

Estic de gira amb Un cop l’any, dirigida per Àngel Llàcer.