Franco i Dalí: mòmies no comparables

Per donar més sensacionalisme al tema de l’exhumació de Franco, a Cuatro al día (Cuatro), ho han relacionat amb Dalíi han enviat un reporter a Figueres, perquè el forense que el va exhumar fa dos anys expliqui com va trobar Dalí quan va aixecar la tapa de la caixa i com creu que trobaran araFranco. El forense opina que si el dictador va ser ben embalsamat, el seu cadàver estarà en un estat acceptable. En tot això, el més sorprenent no és com estigui la mòmia de Franco, sinó comparar-lo amb el pintor de Port Lligat. Hi ha mòmies que no són comparables.

ADalí el van exhumar per una demanda de paternitat. A Franco el trauran del mausoleu perquè és una vergonya mundial que sigui venerat en un gegantí cadafal, on també descansen, per cert, com si fossin el farcit, centenars de les seves víctimes escampats en osseres. Potser la intenció d’aquest cop televisiu sigui provocar un impacte i ressuscitar la vella especulació sobre si Dalí era un franquista perfecte. En la web de la Fundació Francisco Franco s’assegura que ho va ser. Ofereixen tres dades. Que en una conferència, el 1951, al teatre María Guerrero de Madrid, Dalí va exclamar en un moment donat: “Picasso és comunista, jo tampoc”. Que el juny del 1956 Franco el va rebre a El Pardo. I que el 1964 li va ser atorgada la Gran Cruz d’Isabel la Catòlica. Home, són dades que no revelen la personalitat política de Dalí, cas que la tingués o que li interessés tenir-la, que és molt improbable. La Gran Cruz d’Isabel la Catòlica,  posem per cas, també la van donar a l’any següent a Konrad Adenaueri ningú que estigui en el seu seny diria que aquest canceller, profund demòcrata, era un fatxa. En hispanistes acreditats, Stanley G. Payne, Raymond Carr, Hugh Thomas, Ian Gibson o Paul Preston, la figura de Dalí és dibuixada com el que va ser: un geni, un provocador, un egòlatra amant de si mateix per sobre de totes les altres coses i un profund català que es divertia fent boutadisme folklorista nostrat.

Notícies relacionades

Les vergonyes de ‘Cachitos’

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

Aquest nou programa Cuatro al día, nascut després que la cadena eliminés els seus informatius, és un contenidor. Una miscel·lània amb tendència a l’impacte. Imiten l’estil magazine que els imperis ofereixen al matí. Necessiten cridar l’atenció. Són devots del clickbait, com el programa que els precedeix, Todo es mentira / Todo es tomate.