Évole ofereix 30 milions per 'Mata Mua'

Jordi Évole semblava despistat. O potser jugava a semblar-ho.  Passejava amb la baronessa Thyssen pel museu. Una visita nocturna, a porta tancada, exclusiva (Salvados, La Sexta). “¿Com vols que m’adreci a tu? / Em pots dir Tita. / ¿És veritat que quan tenies la teva vila a Suïssa passejaves a la nit, entre els quadros, en camisa de dormir i amb una copa de vi? / En camisa de dormir, no. En un vestit blanc, vaporós, bufoníssima, sí”. ¡Ah! Quina empatia. Quina delícia. A part que Évole es va posar com el Quico a la botiga del museu, a les fosques, ensacant en una bossa tota mena d’objectes i productes, des de musclos Delicathyssen, fins a pòsters, samarretes i detalls diversos de bon gust..., a part d’aquesta incursió pel shopping, que si no hagués anat acompanyat de la baronessa hauria semblat un lladregot pispant pels descosits, l’entrevista va ser la vacuïtat més absoluta. ¿Aznar? Formidable. ¿El Rei emèrit? Magnífic. ¿Els actuals Felip i Letícia? Meravellosos; treballen moltíssim. I sempre amb l’afegitó: deixem el tema que jo no parlo de política. També pinzellades aïllades de Lex Barker, de Sinatra i Marilyn, del baró, del seu fill Borja... Un pourparler que a qualsevol revista del cor el trobes molt més ampliat i, fins i tot, incisiu. O sigui, ¿a què va anar Évole aquella nit al Museu Thyssen?

Notícies relacionades

Gala dels premis Gaudí

Andreu Buenafuente, fitxatge sorpresa d’RTVE

Francament, no sabria dir-los-ho. Qui sí que sabia, perfectament, per què concedia aquesta entrevista era la baronessa. ¡Ah! És una dona llestíssima. Crec que la clau va ser quan es van asseure davant el quadro de Gauguin, el cèlebre Mata Mua. Allà ella va desplegar tot el seu poder de persuasió advertint que no tenia liquiditat i que havia de vendre'l. “Tengo ofertes”, va advertir. Évole va quedar molt impressionat. “T’ofereixo 30 milions d’euros”, li va dir.  I la baronessa, somrient suaument, va respondre: “Més”. O sigui, la licitació t’ha quedat curta, criatura. I tot seguit la baronessa va deixar caure l’advertència que li convenia: la seva fabulosa col·lecció privada –de la qual forma part Mata Mua– que arrenda periòdicament a l’Estat, té altres nòvios. A saber: Alemanya, Anglaterra, Rússia i els Estats Units. O sigui, un avís.

¡Ah! Que llesta que és la baronessa. S’ha servit d’Évole  per enviar a l’Estat un missatget. Em puc equivocar, però em jugo un cigaló d’anís que el contracte d’arrendament deu estar a punt d’expirar.  ¡Quin art el de la renovació, sí!