Entrevista amb condemna prèvia

Normalment, una entrevista es jutja, amb benevolència o acritud, amb complaença o amb ira, un cop s’ha produït. Anem malament quan algú pretén analitzar, opinar, abans que es produeixi l’esdeveniment. Això és el que ha passat amb l’entrevista que el Canal 24 hores de TVE li ha fet a Arnaldo Otegi, coordinador general d’Euskal Herria Bildu. Va ser la nit d’aquest dimecres dia 26. En directe. A les 22.00 hores. En dúplex. Però molt abans que es produís l’entrevista corrien rius d’opinions, comentaris, notes de premsa, tuits, desqualificant el que encara no havia passat. Condemnant l’entrevista encara no feta.

¡Ah! No és res nou. Hi ha qui creu que el periodisme ha d’estar al servei de prohibicions, vets i censures. Però creure això és un greu error. Aquesta columna no pretén analitzar les discutibles idees polítiques que va desgranar l’entrevistat. Això ho deixo per als analistes polítics. No és la meva funció assenyalar –com ja han assenyalat molts– la manera d’escapolir-sed’Arnaldo Otegi  davant de preguntes directes, i que ell va preferir respondre-les, diluir-les, en discursos. On sí he d’entrar és en la feina de l’entrevistador, Marc Sala, i com va portar l’entrevista. Ho va fer amb una serietat absoluta. Li va insistir fins a quatre vegades que fos clar en les respostes. “Senyor Otegi, ¿vostè condemna ETA per les víctimes causades? .” ¡Ah! No ha sigut una entrevista fàcil. Ni un massatge. Ni un bany de sabó amb bombolles. No intento defensar només, per justícia, el periodista. Intento defensar aquesta raresa anomenada periodisme.

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

Parlant d’això amb Julia Otero a Onda Cero, li he dit: si Bin Laden estigués viu,Bin Laden ¿li faries una entrevista? Va contestar: “És clar que sí. Tothom té una entrevista. L’important és com se l’entrevista”. Periodisme, dèiem. Em va faltar afegir: “i ara sortirà algun malabarista del fals periodisme i dirà en un titular: ‘Monegal compara Otegi amb Bin Laden’”. No els he comparat. No són comparables. Otegui mai ha sigut encausat, ni condemnat, per cap delicte de sang.