Quan Tita dormia amb l'abric posat

En una entrevista de fa temps que li va fer Julia Otero a La luna (TVE, 1989), Tita Cervera, baronessa Carmen Thyssen, va declarar que sempre l’havia subjugat aquella frase de Scarlett O'Hara a Allò que el vent s’endugué, quan gratant la terra amb les mans a la recerca d’alguna rel comestible, va exclamar: «¡Poso Déu per testimoni que mai més tornaré a passar gana!». Home, gana, el que es diu gana, Tita Cervera no n’ha passat mai; però fred i pobresa, sembla ser que sí. Ho va explicar en aquest especial Lazos de sang, que li acaba de dedicar TVE-1. Deia, recordant aquella època en què va ser la dona d’Espartaco Santoni, un veneçolà seductor, especialista a captivar senyores i deixar-les sense ni cinc: «Em van embargar els mobles. Em van tallar la llum. M’havia de dutxar amb aigua freda cada dia. I dormia amb l’abric posat perquè no tenia ni mantes».

¡Ah! Aquest programa que li ha dedicat TVE, tan glamurós –Boris Izaguirre es desvivia deixant anar expressions del tipus «captivadora, sincera, rotunda, ¡ens ha despullat la seva ànima!–, aquest exercici, tan de paper cuixé, els deia, crec que a la baronessa li ha vingut de meravella. S’ha emès just quan està immersa de ple en discrepàncies amb el Ministeri d’Hisenda. En vista que ha traslladat la seva residència fiscal a Andorra, els inspectors sembla que li exigeixen que tributi aquí, i no en aquell paradís. El programa va entrevistar llavors una gran amiga seva, la dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada, que molt indignada va exclamar: «És una dona meravellosa. No hauria de pagar ni un euro d’impostos. ¡Exempta d’impostos per tota la vida!», i va recordar a tota l’audiència de TVE, amb un gran apassionament, que Tita ha aconseguit per a Espanya la pinacoteca privada més important del món. En això dels impostos, TVE hauria d’anar amb més cura impulsant les evasions. En això de la pinacoteca, Agatha té raó. El museu és colossal. I li va costar moltíssim aconseguir-lo.

Notícies relacionades

L’NBA i Europa

¡Hola, 2Cat!

Aquesta part mai ha sigut ben explicada. Set anys va durar el seu litigi amb la poderosíssima família Thyssen, avui imperi Thyssen-Krupp. Va ser una heroïcitat per part de Tita. Volien deixar-la com la va deixar Espartaco: com l’os del pernil. Però va aconseguir els quadros. ¡Ahh! Amb una gran habilitat i saviesa va poder almenys emportar-se la decoració de les parets d’aquest fabulós trust multinacional de l’acer i la metal·lúrgia.