El dia que Juli Cèsar es va posar a plorar

En vista del paisatge terrible que la classe política està dibuixant sobre ella mateixa, a La Sexta nochehan buscat al Museu del Prado els quadros que podrien representar el que està passant. A Goya han trobat un filó. Des delDuel a garrotadesque va pintar el 1819, en ple període de les pintures negres, fins aSaturn devorant el seu fill, que aquesta sí que és una estampa esgarrifosa. L’expert en artPablo Ortiz de Záratees va fixar, no obstant, en un de l’holandèsReymerswaele,El canvista i la seva dona, que em sembla interessant. S’hi veu el matrimoni comptant amb avidesa un munt de monedes d’or que tenen escampades sobre la taula. Hi ha cobdícia a les seves mirades. Jo crec que aquest quadro val per a tots els líders. Amb la mateixa avidesa que el matrimoni del quadro, la flor i nata política es passa el dia comptant escons i fent càbales. Cada escó és or pur per al líder del partit que el guanya.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

El meu canari flautaPapitu, que té una cultura colossal, m’ha advertit que el quadro que millor retrata elPablo Iglesiasactual no és al Prado, sinó al Museu de Cadis. El Papituestava veient en aquell instant la historiadoraMary Beard en el seu programa de Movistar+ fent-li una repassada aJuli Cèsar, en aquella època en què encara no era el més poderós de l’Imperi romà i es guanyava la vida per la Hispània Ulterior fent deqüestor, o sigui, de cobrador d’impostos. ExplicavaMary Beard, parafrasejantGai SuetoniaLa vida dels dotze cèsars, queJuli Cèsarse’n va anar un dia a Cadis (Gades) al temple d’Hèrcules (avui ja no en queda res, crec que on era hi ha una urbanització) i es va plantar davant l’estàtua imponent que hi havia dedicada aAlexandre el Gran. Diuen queJuli, afligit, va exclamar una cosa així com: «¡Collons. I amb una amargor enorme, es va posar a plorar. ¡Ahh!

Al meu canari flauta li sembla que això és exactament el que li està passant a Pablo Iglesias. L’altre dia el va entrevistarFerrerasaAl rojo vivo i es notava que necessitava tocar govern, governar alguna cosa, com més aviat millor. Aquest instant tan intens deJuli Cèsar davantAlexandre el Granel va immortalitzar el 1894 el pintorJosé Morillo Ferradas. El quadro el poden admirar al Museu de Cadis.