«De cintura cap a baix, estic morta»

Per desmarcar-se de l’omnipresent política que impregna la tele, en la cadena Cuatro han trucat a Mónica Naranjo i li han dit: et posarem de protagonista d’un programa de sexe. ¡A veure si ens puges l’audiència!  O sigui, quan a una cadena volen innovar recorren al vell truc de col·locar una famosa o un famós manejant vagines i penis, i es creuen que tindran més espectadors que la final de la Copa d’Europa. Home, l’admiració que sentim a casa perMónica Naranjoés enorme. Em refereixo a la Mónica Naranjo cantant, que d’això es tracta. Ara ha sigut diferent. La veritat és que al començar semblava sincera. Mirant a càmera, asseguda al llit de la seva mansió al Maresme, ens va fer un monòleg amb molt sentiment: «Tinc 44 anys. M’acabo de separar després de 14 anys de matrimoni.  M’ha deixat ell. És una putada. Em sento trista, buida i sense libido.  De cintura cap a baix, estic morta». ¡Ah! Segurament a l’imperi Mediaset, quan van escoltar que de mig cos cap a baix estava morta, van anar a socórrer-la, a veure si aconseguien despertar-la de cop. I el cop va ser omplir-li la casa de joguines eròtiques, cosetes així, cridaneres i curioses, i unes quantes convidades li ensenyaven els secrets del clítoris, l’art de la masturbació, les cremes vaginals, els vibradors, i tot banyat en un jacuzzi d’expressions atrevides, desvergonyides i descarades, com deien les beates en el segle XIX després d’haver-se senyat moltes vegades.

La rotllana d’amigues i conegudes preguntaven a laMónica, per exemple, si preferia els penis fins o els de calibre gruixut. I laMónica deia: «Grossos no. Tinc el cony. L’actriuAna Milán,a qui també van contractar per donar ambient, va explicar llavors: «Jo una vegada vaig veure una cosa molt grossa. Molt grossa. ¡Resulta que érem tres: jo, el senyor i aquella cosa!». ¡Ah! L’escena en aquella habitació de ben segur que va ser tremenda. Era tan immens el membre d’aquell cavaller que va lligar amb l’Anaque tenia entitat pròpia. Com si fos un més en la reunió. Home, en algun altre programa haurien de convidar aquest colossal element. Es mereix unPolígrafo Deluxe, almenys. Ben mirat, aquests exercicis són inofensius. Fins i tot ingenus. I molt antics i vells. No poden competir amb les baralles dels polítics, que allà sí que hi ha ferocitat, i van armats amb projectils de calibre gruixut.