Avui ens acompanya... ¡Francisco Franco!

L’ensurt ha sigut d’infart. Eren les 23.42 de dissabte i el presentador de La Sexta noche Iñaki López va exclamar: «Anem amb el següent convidat. Avui ens acompanya... ¡Francisco Franco!». ¡Ahh! Vam sentir llavors un tremend soroll a casa: el nostre canari flauta Papitu s’havia desplomat. Només va començar a recuperar-se una mica quan va veure que l’entrevistat no era el dictador ressuscitat, sinó el seu net Francis. Tot i així, el cop va ser bàrbar. Home, aquest nietísimo no va demostrar grans llums.

De fet moltes vegades perdia el fil de la conversa, no recordava ni el que havia de respondre ni el que li preguntaven, i llavors el programa posava vídeos per donar-li temps a retornar. Va aconseguir embastar algunes frases, això sí. «Si el meu avi no s’hagués aixecat Espanya seria un satèl·lit de la Rússia de Stalin», i coses així, ràncies, i històricament ja molt trillades des de fa anys. En suma, un fons d’armari del cabdillisme arnós. Sobre el trasllat de la mòmia va advertir:  «No va ser una exhumació, va ser una profanació. Ja ho va dir Napoleó; humiliar els morts és de covard».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¡Ah! Aquesta suposada frase napoleònica l’ha pres de la Fundació Francisco Franco. Podria haver afegit aquesta altra: «Amb els intel·lectuals no raonis, dispara’ls» que era la preferida de Bonaparte. A la pregunta: «¿Vostès van gravar l’exhumació?», va contestar: «Aquest és un tema personal nostre». O sigui, segurament van gravar. No és estrany. Hi ha tradició en aquesta família. Recordo les fotos de Franco agonitzant i intubat, que va publicar La Revista el 1984 després de pagar un dineral, que el ‘yernísimo’ Marqués de Villaverde –el pare de Francis–va dir que eren seves però que algú els hi havia robat. Atents doncs a la pantalla, que les imatges de la mòmia sortiran tard o d’hora.

És molt poc rellevant la majoria del que ha explicat el nietísimo Francis. Aquí el que seria interessant seria entrevistar el besnet Luis Alfonso de Borbón. A l’Equipo de Investigación d’aquesta setmana Gloria Serra i el seu equip li han fet un seguiment molt revelador. Sembla que és qui talla el bacallà en aquest tètric fons d’armari familiar delsFranco. Compagina aquesta tasca amb la direcció del banc veneçolà del seu sogre –que va fer fallida fa poc i amb molts damnificats– i quan viatja a Paris fa maniobres i actituds per veure si aconsegueix que el nomenin rei de França.