El meu marit és un massai

Crec que encara no els he parlat d’un programa excel·lent que fan els dilluns, matinada dels dimarts, a TVE-1. Es diu Titanes sin fronteras.  Té unes audiències petites, inversament proporcionals a la qualitat i la importància del que ens hi expliquen. Una reportera i una càmera viatgen pel món a la recerca de persones que ho han deixat tot per dedicar-se a ajudar els més desprotegits. Aquesta setmana van ser a Tanzània, un dels països més pobres del món. Allà van trobar l’admirable i sorprenent cas de Mariángeles Carpio, habitant de Salamanca de 47 anys, que treballava com a broker a Salamanca i a Madrid i que des de fa nou anys viu a la zona tanzana d’Arusha. Deia: «El meu marit és un massai. El vaig veure un dia dalt d’una muntanya. Em vaig enamorar d’ell. Ens vam casar. I ja fa set anys que estem junts». La reportera flipava. I li va preguntar si hi va haver problemes amb la família del seu marit. LaMariángeles va contestar: «No, amb la seva, no. ¡Amb la meva, sí!». ¡Ah! Bonic cas d’amor entre el massai i l’habitant de Salamanca. És la versió africana d’aquella cançó de Ruben Blades, Ligia Elena –que aquí va popularitzar l’Orquestra Plateria– i que en la seva primera estrofa diu: «Ligia Elena, la cándida niña de la sociedad, ¡se ha fugado con un trompetista de la vecindad!». O sigui que, en el cas de la Mariángeles, va ser al veïnat dels massais on va trobar el seu trompetista.

No acaba aquí la meravella. Va explicar també que en aquesta tribu la poligàmia és un apreciadíssim mode de vida. I va afegir: «Però el meu marit no és polígam». I reia amb una satisfacció infinita. ¡Ah! Dobli mèrit el d’aquest marit: per pur amor a la Mariángeles no li ha importat renunciar a la poligàmia, tot i que li suposi perdre rellevància en la tribu. La reportera va conèixer l’àvia política de la Mariángeles, una dona de 85 anys en perfecte estat de salut. Ens va explicar la tragèdia de les víudes massais. Quan se’ls mor el marit, queden apartades i malviuen de la caritat i l’almoina. LaMariángeles les ajuda proporcionant-los una cabra. Amb una cabra són felices. La cabra significa resistir. Aquests Titanes sin fronteras s’haurien de passar, per reial decret, per tots els instituts del nostre país. Que els alumnes prenguin consciència que en aquest món hi ha un altre món. Un món bis. Un món on 3.400 milions de persones, malvivint, resisteixen.