Pot morir aquí mateix, no s'ho perdin

No s’aconsegueixen els notables índexs d’audiència que aconsegueix cada setmana Got talent España barrejant només una successió de varietés. Cal afegir-hi dos ingredients bàsics, que Tele 5 sap treballar amb especial virtut. Un és el friquisme. Incrustar un friqui que provoqui la gràcia dels que consumeixen aquest tipus de televisió és un passaport al triomf. El 2017, per exemple, van fer guanyar aquest concurs a una criatura estrafolària i patafísica anomenada El Tekila. Això de potenciar l’estrambòtic ja ens ho va ensenyar fa molts anys Chicho Ibáñez Serrador, quan va fer debutar a El semáforo (1995, TVE-1) l’extravagant parella Cañita Brava i José Failde. L’altre ingredient que treballen aGot talent, a l’uníson, és l’espant, la morbositat de l’ensurt, la por, l’angoixa. O sigui, el que ja ens advertien fa mig segle a La Codorniz: tremoli després d’haver rigut. El riure, seguit d’una bona tragèdia, a la tele és una combinació imbatible.

Aquesta setmana, tot just començar elxou, ens van llançar un avís –un esquer, com diuen en el mitjà televisiu– per mantenir-nos en suspens: «L’escapista Pedro Volta repetirà aquí, ¡el mateix número amb el qual fa un any va estar a punt de morir!». ¡Ah! El frenesí d’assistir a una tragèdia atrau molt. I, efectivament, l’escapistaPedro Voltava repetir el número (tipusHoudini) que va realitzar fa un any a Navacerrada, submergit en un dipòsit d’aigua, lligat amb una camisa de força, i que li va provocar quatre minuts de parada cardiorespiratòria. «Estic preparat per a la mort, perquè ja hi he estat»,ens deia l’escapista. Voltano va morir en el seu intent, per fortuna, però almenys el programa va tenir una alegria: li va sobrevenir una cosa gravíssima, potser una apnea, quan estava submergit, i diversos socorristes el van haver de treure, dramàticament, de la piscina.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¡Ah! Al circ clàssic un bon cap de pista sabia incentivar els números dels trapezistes advertint del risc que corrien les seves vides. O de la ferocitat dels lleons, que d’una sola urpada podien arrencar el cap del domador. Eren observacions que posaven els cabells de punta, sí, però estaven fetes amb estil. I amb saviesa. A la tele s’ha perdut la modulació artística. S’ha evaporat l’estil. A la tele elxou ordinari tot ho cobreix. I ho dic amb tots els respectes cap a l’escapista.