Els testicles de la llagosta

Van començar programant només dos o tres entregues, en actitud homenatge al passat, però en vista de l’èxit sembla que es quedarà. Em refereixo a la tornada de ¿Quién quiere ser millonario? (A-3 TV). Aquest concurs va donar molt bons resultats gairebé 20 anys enrere. Va començar a Tele 5 i després va passar a A-3 TV. Ara està renaixent amb una força extraordinària. Carlos Sobera ens va ensenyar llavors que amb bones preguntes, silencis, pauses i ironies suaus amb la cella aixecada, es podia triomfar. El nostre canari flauta Papitu està content perquè és fan i devot seguidor d’aquest programa. Li agrada sobretot quan Juanra Bonet –que és l’actual presentador– fa preguntes d’història, de zoologia i de matemàtiques. Una que va esglaiar molt el nostre canari flauta va ser: «¿Quin any es va utilitzar la guillotina per última vegada per executar algú?». ¡Ah! Va ser el 1977, a Marsella. Van ajusticiar el tunisià Hamida Djandoubi, culpable de torturar i assassinar una jove de 21 anys. Els guionistes d’aquest concurs saben que cal equilibrar la temàtica de les preguntes, perquè es pugui jugar en família sense sobresalts. Per exemple, si després de la guillotina, que et deixa horroritzat, passes a aquesta altra: «¿Quin és l’animal que té els testicles més grans respecte al seu volum corporal?», ja que llavors et relaxes i rius una barbaritat. Papitu aquesta se la sabia de carrer. Va cridar de seguida: «¡És la llagosta costanera! ¡Té uns collons. Resumint, la tornada d’aquest concurs, tal com va avui la tele, tan plena de petards, és una cosa molt celebrable.

ELS FETS JA NOMÉS IMPORTEN PER MANIPULAR-LOS.– Està celebrant aquests dies Matías Prats els seus primers 40 anys com a presentador d’informatius televisats. A La Sexta noche li van preguntar per què els periodistes cada vegada estem menys valorats. Va contestar: «Doncs perquè proliferen els periodistes que elegeixen una ideologia, i lluiten contra qui n’han elegit una altra. S’han oblidat que la nostra professió té un manament fonamental: els fets són sagrats». ¡Ah! Matías fa diana. Avui una part de la professió viu atrinxerada. Dispara a la trinxera contrària. Els fets només interessen per manipular-los i fabricar el que anomenen relat.  Són realitats inventades. Ben publicitades, i repetides, la gent se les empassa.