Rumor de viola de gamba a la presó

Després d’haver-nos filtrat durant tota la setmana –en molts programes de La Sexta– trossos, instants, talls, moments de l’entrevista de Jordi Évole a Oriol Junqueras a la presó, vam témer que ja no quedés res que no haguéssim vist ja.  Per fortuna hi ha hagut situacions interessants que no havien sigut encara utilitzades. Per exemple, aquesta incisiva diferenciació que va fer Junqueras entre el PSC i el PSOE, aquesta advertència que amb el PSC ni a la cantonada, però amb el PSOE a dialogar, i a més afegint aquest epitafi: «Nosaltres un dia sortirem de la presó i el PSC haurà d’abaixar la mirada». ¡Ah! En cas de mantenir-se aquest ideari, no sembla que un suposat tripartit ERC-PSC-Comuns pugui prosperar mai.

També hi va haver un altre tram de la conversa molt meditable, quan tots dos, entrevistador i entrevistat, van entrar en aguda discrepància. Va ser quan Évole li va recordar el que des de la mateixa ERC s’ha advertit en més d’una ocasió: que amb el 50% dels vots en contra no es pot fer cap independència. I Évole va afegir: «Llavors ¿per què van proclamar la república?». ¡Ah! Allà van entrar en un clinch, i en un bucle també, de la qual cosa l’únic que en traiem l’aigua clara és que, en política, la matemàtica dels vots no és una ciència exacta. És més aviat un art escènic, pròxim al dels jocs malabars.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

El gran valor d’aquest programa és que les càmeres per fi han pogut entrar a la presó després de dos anys i tres mesos tancat. Quan Évole hi va arribar, i anava a la trobada del reclús per un passadís opac i llarg, va trencar el silenci el rumor de la viola de gamba de Jordi Savall. Interpretava un tema d’un altre gran viologambista, Marin Marais, titulat Improvisations sur les folies d’Espagne. ¡Ah!  Una elecció musical amb segones intencions.

LULA A SÃO PAULO .– Un altre pres, exprés en aquest cas, va aparèixer aquella mateixa nit a La Sexta. Ana Pastor es va entrevistar amb Lula da Silva. Va sortir fa poc del penal de Curitiba. Va assegurar que era víctima de la corrupció empresarial, judicial i policial que ara mana al Brasil. Sobre Catalunya va lamentar: «Sempre és la part rica la que vol separar-se de la pobra. No em sembla bé». A mi em va agradar l’instant en què Ana Pastor li va recordar el seu primer míting a Porto Alegre (crec que el gener del 2003), quan va cridar: «Traieu totes les banderes, m’impedeixen veure la gent». ¡Ahh! Quina bonica frase. Que actual.