Joe Exotic, els tigres i altres feres que arrasen a Netflix

Quan Joe Exotic apareix en pantalla per primera vegada, una de les coses que passen pel cap és que els responsables de ‘Tiger King’ posen tota la carn a la graella des del principi. Aquest personatge –la seva forma de parlar, el seu aspecte, la seva manera de moure’s, el seu cabell, el seu món– sembla dificilíssim de superar. No obstant, n’hi ha prou de continuar atent uns quants minuts més per comprendre que aquesta minisèrie documental, disponible ara a Netflix, és una desfilada de guillats de diferent gradació en què costarà decidir qui mereix els galons de capità general. El submon dels parcs zoològics dels Estats Units que acullen i exhibeixen grans felins (i hi trafiquen sense el menor mirament) permet veure una successió d’egòlatres, facinerosos, mentiders, bergants, masclistes, sicaris i quinquis tan variada que resulta impossible apartar la mirada, com ja ha constatat ‘Muy seriemente’ en aquest diari. Són set capítols de 40 minuts, bufar i fer ampolles en aquests dies de feres en captivitat.

El cognom natal del protagonista és Schreibvogel, duret, i el va canviar per Maldonado-Passage (?), en art Joe Exotic. Què menys. Parlem d’un autodenominat ‘redneck’ (totxo) de l’Amèrica profunda de 57 anys que va afrontar els seus traumes d’homosexualitat (el seu pare el va obligar a jurar que no aniria al seu funeral) desviant tots els seus afectes cap als animals menys domèstics i, en especial, cap als grans felins. Va regentar un parc a Oklahoma fins que l’acumulació de tripijocs i conspiracions delictives li van portar una condemna de 22 anys de presó que actualment compleix en una presó de Florida. Diguem que és el de menys. L’important és el ‘com’ de tot això.

Joe és un brivall molt pintoresc. Sempre amb un revòlver al cinyell («el porto per defensar-me de les persones, no dels animals», diu amb la seva veu nasal), va arribar a ser candidat a governador d’Oklahoma (va perdre, tot i que va treure gairebé el 20% dels vots, i entre les seves xafarderies de propaganda electoral repartia condons amb el lema imprès «Per la seva protecció, voti Joe Exotic) i es va casar amb dos homes més en el primer casament de tres cònjuges a l’estat.

Els altres dos marits mengen a part també. Cap d’ells és gai (això diuen tots dos, així com que forniquen amb tota dona que se’ls posa a tret) i en realitat semblen dues ànimes perdudes a què Joe subministra afecte i empara (i drogues). Un, John, un musculets atapeït de tatuatges, adorador de les armes i esdentegat per la metamfetamina; l’altre, Travis, efeb californià de final tràgic, sembla tenir-ne suficient amb els seus porros.

Però Joe seria molt menys Exotic sense una nèmesi a l’altura: Carole Baskin, deixin-la córrer. Aparentment benefactora dels felins des del seu propi parc de tigres a Florida, contrària a la seva venda i aliada dels animalistes, el seu passat també presenta greus traumes (violada per tres veïns als 14 anys) i ombres. La més gran és la desaparició / mort del seu segon marit, un milionari dues dècades més gran, addicte al sexe i el rastre del qual es va perdre un bon dia d’agost de 1997.

En plena crisi matrimonial i tement per la seva vida, perquè la seva fortuna temptava molt la cobdiciosa Carole, del senyor  Lewis mai més se’n va saber res. La versió de la víuda (i hereva gairebé única) és que l’home es va aventurar a pilotar la seva avioneta privada cap a Costa Rica (cosa que solia fer) i potser va caure al mar; molts d’altres sospiten que algun pinxo va fer la feina i (detall ferotge) la mateixa Carole va llançar el cadàver als tigres del seu parc després d’especejar-lo en una picadora. Ella s’ha queixat contra Netflix, assegura que va ser enganyada amb el propòsit i l’enfocament reals del documental, rebutja les acusacions i lamenta que la plataforma no li concedís el dret de rèplica contra tot el dolent que se li atribueix.

Els protagonistes vomiten els seus odis i misèries davant de la cambra amb impudícia absoluta. Joe, un maniàtic que ho grava tot en vídeo, va arribar a protagonitzar un ‘reality’ per a una productora gran en el qual donava curs al seu histrionisme i a les seves amenaces a Carole Baskin, però la majoria de les gravacions es van cremar en un incendi que feia pudor de sistema poc subtil d’eliminar proves comprometedores. També cantava, una cosa similar al country, i va gravar unes quantes cançons (disponibles a Spotify), dedicades tant a enaltir els seus tigres i lleons com a denigrar la seva enemiga, casada ara en terceres núpcies amb un marit que li segueix el corrent en la seva croada.

Malgrat la potència dels anteriors, no convé menysprear dos personatges de ‘Tiger King’ més. Doc Antle: propietari d’un altre parc ‘conservacionista’ de grans felins, de fet inspirador de la passió de Joe Exotic, habitual proveïdor de bèsties per a pel·lícules de Hollywood i, en general, grandiloqüent i xerraire individu que recorre la seva propietat a Carolina del Sud a cavall d’un elefant; un tercer en discòrdia entre Joe i Carole amb una altra metodologia: mentre Joe contracta el seu personal entre els convictes de la seva zona i Carole es nodreix de ‘becaris’ benintencionats que esprem en torns laborals, Doc Antle (es fa anomenar Mahamayavi Bhagavan) actua com el guru d’una secta i mascle alfa de la reserva: presumeix de les seves tres ‘dones’ i tota dona que vulgui treballar per a ell ha de passar pel seu llit. Tampoc ha quedat content amb Netflix. «No és un documental. És entreteniment sensacionalista amb participants pagats», s’ha queixat.

Jeff Lowe, un altre fracàs

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

Un altre secundari que es menja la càmera és Jeff Lowe. Net de l’amo d’un circ, assegura que va créixer entre feres, ha trepitjat diverses presons i dona el ple perfil de perdonavides. Ningú en els seus cabals li compraria un cotxe utilitzat. Va conèixer Joe en el 2015, quan va anar al seu zoo a buscar un cadell de tigre. Lowe marca el ritme de vida d’un ric però tot en ell fa olor de socarrim, en realitat no maneja gaire dòlar i li plouen les acusacions d’estafador. S’associa amb un Joe desesperat per reflotar el parc. Fracassen i acaben malament, clar. A Lowe l’acompanya un ‘col·laborador’, un pinxo, un grossot que freqüenta les presons i es va tatuar una llàgrima tatuada, senyal, diuen, que té almenys un cadàver en la consciència. Al final tots dos són claus en el fet que el mosso Joe acabi entre reixes.

La minisèrie, produïda i dirigida per Eric Goode i Rebecca Chaiklin, fa menys de dues setmanes que és a Netflix i s’ha convertit en un ‘hit’. Un dels personatges diu que la clau de l’èxit dels parcs de grans felins és que a tot el món li agrada fer-se una foto amb un tigre. Aquest mateix magnetisme hipnòtic és el que desprenen els set capítols de ‘Tiger King’.