Esquarterant un pollastre a cegues

Esfereïdor exercici gastronòmic a Masterchef (TVE-1). A cada concursant li van posar un pollastre sobre la taula, plomat però sencer, i havien de preparar amb ell un platet, al seu gust. I abans de començar el xef Jordi Cruz els va il·luminar. Els va dir que els anava a ensenyar com s’esquartera un pollastre en menys d’un minut. Va agafar un pollastre. Va agafar un ganivet de fulla afiladíssima. I tot seguit –i això va ser tremend– es va tapar els ulls amb un antifaç. O sigui, es va posar a desmembrar el pollastre a ganivetades, sense veure res en absolut.

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

¡Ahh! Els aspirants a cuiners fins van quedar esglaiats. Fins i tot es van sentir crits. Temien que en una distracció es llesqués algun ditet. Però Jordi Cruz, amb l’antifaç posat, manejava el ganivet amb la mestria d’aquell samurai cec que va protagonitzar Takeshi Kitano a la pel·lícula Zatoichi. Al concloure l’impecable especejament a cegues, tots van aplaudir amb ganes. Com a exercici de circ va ser interessantíssim. Existeix una variant d’esquarterament, també molt espectacular, que consisteix a esbudellar i quarterar el pollastre cru a mossegades. Es practicava en tribus prehistòriques de Mesopotàmia abans del descobriment del ferro.  Jo crec que si Jordi fos a Tele 5 en lloc de TVE-1, segur que li proposarien participar en el pròxim Got Talent i que repetís el número.

HORROROSOS CRIMS QUE NO PROVOQUEN MALSONS.– Seguim a casa, totes les setmanes, Carles Porta en la seva sèrie documental Crims (TV-3). En vista d’esgarrifosos assassinats ocorreguts a Catalunya en els últimes dècades, intentava descobrir què mou una persona a transformar-se en assassí. El sexe i els diners en són els principals motius. En els assassinats per violència de gènere, el mòbil és l’odi. Però hi ha casos estranyíssims. Per exemple, el Celador d’Olot. El van condemnar a 127 anys de presó per matar 11 avis d’un geriàtric. Persona d’aparença respectuosa, gens agressiva, deia Porta que es tracta d’un cas raríssim. Va confessar que assassinava per evitar sofriment a les seves víctimes. Però matava donant-los lleixiu i detergents corrosius que els produïen una agonia dolorosíssima. La gran virtut de Porta és que ens explica aquests crims sense afegir-los ni un gram de truculència. El relat impressiona, però a l’anar-te’n a dormir no t’assalten malsons.