TU I JO SOM TRES

«¡Salveu Franco!», crida el ministre

lmmarco53346265 television monegal200507184633

lmmarco53346265 television monegal200507184633

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal

Amb aquest crit acaba de començar la quarta temporada de la sèrie El Ministerio del Tiempo (TVE-1). «¡Cal salvar Franco!», crida el ministre en ple any 2020, o sigui, ara mateix. Comprenguem la comèdia. Aquest és un ministeri de ficció, ubicat als subsols de Madrid, la comesa del qual és viatjar al passat per vigilar contínuament que ningú intenti alterar el curs de la Història. És a dir, que la Història quedi com està i no com ens agradaria que hagués sigut. Home, es podrien fer reflexions derivades molt interessants sobre això, molt actuals. Per exemple amb aquest pintoresc assumpte del nou relat que impulsen alguns historiadors, amb accent indepe, que reescriuen, reinterpreten, la Història de Catalunya. Però no és aquest l’objecte d’aquesta sèrie, almenys ara per ara.

L’esquadró ministerial que ha viatjat al passat en aquest primer capítol (Hugo Silva, Cayetana Guillén Cuervo, Nacho Fresneda, Macarena García...) detecten que més o menys el 1945 un celebrat actor de l’època volia assassinar Franco. L’escenari triat per a l’atemptat era una recepció de Franco al palau de la Granja de Segòvia. Home, i sigui dit amb tots els respectes al dret a la vida, aquest atemptat hauria sigut un bàlsam més que un delicte. Ens hauríem estalviat 40 anys de dictadura. Però estem parlant de joc, de comèdia televisiva, i el comando aconsegueix que l’actor no mati ningú en absolut.

L’escena de l’intent d’assassinat l’han resolt amb un punt d’humorisme. L’actor dispara, la pistoleta no té bales, i el més tremend: tot i que les hagués tingut hauria matat a un doble perquè el Franco de veritat estava per allà amb la seva escopeta caçant perdius. Aquesta sèrie és enginyosa reinventant situacions històriques.  Juguen a l’esport escènic del que va poder haver sigut i no va ser, i això sempre és divertit.

Notícies relacionades

De vegades cometen errors colossals els guionistes. Per exemple, a l’actor Rodolfo Sancho el van matar la temporada anterior. Ara l’han tornat a contractar i, és clar, l’han hagut de ressuscitar retorçant el guió de forma surrealista. Home, quan un intèrpret deixa una sèrie perquè li ha sortit un altre contracte, posem un serial al Carib, és aconsellable que tingui un accident. Deixar-lo en coma en una uci. En stand by. Matar-lo, i després haver de ressuscitar-lo, és un nyap.