TU I JO SOM TRES
De la baralla de galls a l'enganxada gal·linàcia

zentauroepp53823399 monegal200620152424
Veig a les notícies que aquests dies s’estan desmantellant galleres clandestines a Còrdova i Almeria. Fa uns quatre mesos (16 de febrer del 2020), càmeres del Telediario de TVE-1 van poder ser testimonis de l’entrada de la policia en una baralla de galls a El Puerto de Santa María. A més dels galls obligats a matar-se entre ells van trobar 197 persones que els animaven enfebrades i apostaven notables sumes de diners. Hi ha sensibilitat social sobre aquesta qüestió. No he vist de moment l’entrada de la policia a La casa fuerte de Tele 5. Allà, ara mateix, s’estan vivint unes lluites gal·linàcies terribles. Dues senyores contractades per amenitzar aquest reality show, Oriana i Fani, acaben de protagonitzar una baralla molt estremidora. Es deien, una davant l’altra, face to face, en una zona a tocar de la cuina: «¡Rata, puta, poligonera, fastigosa, durícia, monstruet, ordinària, macarra, pallusa!». Més de dos milions de persones van presenciar aquesta gallera.
Jo crec que la policia no va intervenir perquè l’actual legislació prohibeix les baralles de galls, però les baralles, no. És una curiosa distinció. En la baralla, un dels combatents sol morir. Els posen tallants als esperons perquè es produeixin sagnies letals. L’enganxada és un enfrontament diferent. Es claven picades i urpades però no es permet que cap mori allà mateix. Tele 5 treballa l’enganxada des de fa més de 20 anys. Té molta experiència. De vegades hi ha contacte físic, alguna clatellada, però eviten que es clavin ganivets a la jugular, o al fetge. L’enganxada sense treva en canvi és constant i contínua. Ben mirat, això d’Oriana i Fani podria ser perfectament una seqüència d’arxiu de qualsevol edició de Gran Hermano, Sálvame, Supervivientes, La isla de las tentaciones, o del Deluxe... Són 20 anys de més del mateix. Els combatents canvien, però l’enganxada és la mateixa. Gaudeixen d’una gran massa de públic fidel que disfruta. I els apostadors són les firmes. Aposten per aquests programes a l’anunciar-hi els seus productes.
Notícies relacionadesA mi particularment La casa fuerte m’avorreix. Només trobo algun rampell d’ingènua alegria en Yola Berrocal. Es queda en boles cada dos per tres, ens ensenya, amb bona intenció, com es dutxa nua, i quan presencia les enganxades els diu: «¡Deixeu que parli el vostre cor!». ¡Ah! Jo crec que Yola és una santa. Despullada o vestida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència