Humor Caramelo, feminisme Susi

Susi Caramelo es mereixia tenir programa propi. Va ser la gran revelació –va ser la millor humorista– d’aquell experiment fallit que es va dir Las que faltaban. És injust el que he llegit a algun lloc: que el motiu del seu èxit és que en una gala es va treure la brusa i va ensenyar les tetes. L’eclosió de Susi Caramelo, segons el meu parer, no és haver ensenyat el frontis: és la seva ironia intel·ligent.

Per exemple, sobre el feminisme. Treballa aquesta corda amb una sornegueria lúcida interessantíssima. Quan diu: «A mi el feminisme m’està costant diners. Abans de pagar a mitges amb un tio, hauríem pogut començar igualant els sous». O quan adverteix: «Jo no em passo hores al gimnàs fent esquats perquè després el meu cul passi desapercebut». I afegeix: «Soc pibonèxica. ¡Ah! És un humorisme amb claus. Sota de l’espuma hi ha una ironia profunda. D’ampli registre. Social fins i tot. Per exemple quan apareix disfrutant pujada a l’ascensor d’un centre comercial, amunt i avall, i diu: «M’estic tota la tarda en aquest ascensor perquè a casa meva no en tinc».

En certa ocasió va abordar l’actor Pedro Alonso, el famós Berlín de La casa de papel, i li va dir: «Gràcies per atendre’m i per les meves primeres palles». ¡Ah! Aquest va ser un cop lluminós. No sé si un Broncano, un Buenafuente, un Dani Mateo, un Florentino... s’atrevirien a abordar, posem per cas, Penélope Cruz, i dir-li: «Gràcies per l’entrevista i per les palles pensant en tu».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

O sigui que l’humor de Susi Caramelo té la virtut de suscitar debats paral·lels. Per exemple el políticament correcte o el políticament incorrecte, avui dia, sobre l’humorisme. Es podria pensar que hi ha un humor executat en masculí i un altre en femení. Jo, particularment, no crec que la comicitat, l’humor, tingui sexe. És com a allò del sexe dels àngels que deia amb ironia el meu recordat Terenci Moix.