TU I JO SOM TRES
Humor Caramelo, feminisme Susi

zentauroepp53989066 television monegal susi caramelo200704192802
Fa temps que sabem que l’humorisme no és un patrimoni exclusiu masculí. La tele, que sempre va a remolc del que passa, està experimentant últimament amb senyores humoristes. El balanç, la paritat, encara està descompensada. Però hi ha repunts. Susi Caramelo, per exemple, ja té programa a Movistar+ (Caramelo, #0). Acaba d’estrenar el primer capítol. La resta crec que arribarà a partir del setembre.
Susi Caramelo es mereixia tenir programa propi. Va ser la gran revelació –va ser la millor humorista– d’aquell experiment fallit que es va dir Las que faltaban. És injust el que he llegit a algun lloc: que el motiu del seu èxit és que en una gala es va treure la brusa i va ensenyar les tetes. L’eclosió de Susi Caramelo, segons el meu parer, no és haver ensenyat el frontis: és la seva ironia intel·ligent.
Per exemple, sobre el feminisme. Treballa aquesta corda amb una sornegueria lúcida interessantíssima. Quan diu: «A mi el feminisme m’està costant diners. Abans de pagar a mitges amb un tio, hauríem pogut començar igualant els sous». O quan adverteix: «Jo no em passo hores al gimnàs fent esquats perquè després el meu cul passi desapercebut». I afegeix: «Soc pibonèxica. ¡Ah! És un humorisme amb claus. Sota de l’espuma hi ha una ironia profunda. D’ampli registre. Social fins i tot. Per exemple quan apareix disfrutant pujada a l’ascensor d’un centre comercial, amunt i avall, i diu: «M’estic tota la tarda en aquest ascensor perquè a casa meva no en tinc».
En certa ocasió va abordar l’actor Pedro Alonso, el famós Berlín de La casa de papel, i li va dir: «Gràcies per atendre’m i per les meves primeres palles». ¡Ah! Aquest va ser un cop lluminós. No sé si un Broncano, un Buenafuente, un Dani Mateo, un Florentino... s’atrevirien a abordar, posem per cas, Penélope Cruz, i dir-li: «Gràcies per l’entrevista i per les palles pensant en tu».
O sigui que l’humor de Susi Caramelo té la virtut de suscitar debats paral·lels. Per exemple el políticament correcte o el políticament incorrecte, avui dia, sobre l’humorisme. Es podria pensar que hi ha un humor executat en masculí i un altre en femení. Jo, particularment, no crec que la comicitat, l’humor, tingui sexe. És com a allò del sexe dels àngels que deia amb ironia el meu recordat Terenci Moix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Successos Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Famosos El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"
- Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Famosos Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?
- LA RESPOSTA ARBITRAL De Burgos Bengoetxea, l’àrbitre de la final de Copa, esclata a plorar: «És molt fotut que li diguin al teu fill que el seu pare és un lladre»
- Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel
- Diligències obertes Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia
- Premis literaris Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès