TU I JO SOM TRES
Humor Caramelo, feminisme Susi

zentauroepp53989066 television monegal susi caramelo200704192802
Fa temps que sabem que l’humorisme no és un patrimoni exclusiu masculí. La tele, que sempre va a remolc del que passa, està experimentant últimament amb senyores humoristes. El balanç, la paritat, encara està descompensada. Però hi ha repunts. Susi Caramelo, per exemple, ja té programa a Movistar+ (Caramelo, #0). Acaba d’estrenar el primer capítol. La resta crec que arribarà a partir del setembre.
Susi Caramelo es mereixia tenir programa propi. Va ser la gran revelació –va ser la millor humorista– d’aquell experiment fallit que es va dir Las que faltaban. És injust el que he llegit a algun lloc: que el motiu del seu èxit és que en una gala es va treure la brusa i va ensenyar les tetes. L’eclosió de Susi Caramelo, segons el meu parer, no és haver ensenyat el frontis: és la seva ironia intel·ligent.
Per exemple, sobre el feminisme. Treballa aquesta corda amb una sornegueria lúcida interessantíssima. Quan diu: «A mi el feminisme m’està costant diners. Abans de pagar a mitges amb un tio, hauríem pogut començar igualant els sous». O quan adverteix: «Jo no em passo hores al gimnàs fent esquats perquè després el meu cul passi desapercebut». I afegeix: «Soc pibonèxica. ¡Ah! És un humorisme amb claus. Sota de l’espuma hi ha una ironia profunda. D’ampli registre. Social fins i tot. Per exemple quan apareix disfrutant pujada a l’ascensor d’un centre comercial, amunt i avall, i diu: «M’estic tota la tarda en aquest ascensor perquè a casa meva no en tinc».
En certa ocasió va abordar l’actor Pedro Alonso, el famós Berlín de La casa de papel, i li va dir: «Gràcies per atendre’m i per les meves primeres palles». ¡Ah! Aquest va ser un cop lluminós. No sé si un Broncano, un Buenafuente, un Dani Mateo, un Florentino... s’atrevirien a abordar, posem per cas, Penélope Cruz, i dir-li: «Gràcies per l’entrevista i per les palles pensant en tu».
O sigui que l’humor de Susi Caramelo té la virtut de suscitar debats paral·lels. Per exemple el políticament correcte o el políticament incorrecte, avui dia, sobre l’humorisme. Es podria pensar que hi ha un humor executat en masculí i un altre en femení. Jo, particularment, no crec que la comicitat, l’humor, tingui sexe. És com a allò del sexe dels àngels que deia amb ironia el meu recordat Terenci Moix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Macrofesta de dia L’Hospitalet acollirà aquest dissabte «el tardeig més gran de la història»
- Una discussió en una fleca de l'Estartit per demanar una barra de pa en català acaba als jutjats
- Ametller i l'empordanesa Arnall s’uneixen per "impulsar" el negoci de les carnisseries
- Tribunals El TSJC permet a un pare personar-se per impedir l’eutanàsia del seu fill
- EL DERROTAT Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone
- Infecció de transmissió sexual Salut llançarà campanyes a les xarxes socials perquè uns 150.000 homes de fins a 18 anys es vacunin del papil·loma humà
- Previsió meteorològica Tornen les pluges a Catalunya: l’avís del Meteocat
- Mones de Pasqua Jordi Roca torna a sorprendre amb una mona de pasqua per als més 'gamers'
- Hisenda Consulta la teva devolució de la Renda: aquest és el tràmit
- Educació a Catalunya Les proves de competències bàsiques de primària i ESO arrenquen amb polèmica per l’ús d’ordinadors