Normalitzar la crítica, però no l'insult

En els anys 20 i 30 del segle passat una dona revolucionària d’esquerres, indiscutible, anomenada Rosa Luxemburg, mirant la dictadura governamental que s’estava formant a Rússia, advertia: «La llibertat sempre és la llibertat dels que pensen diferent». Convé recordar, des de l’esquerra, aquesta frase mítica.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Sobre la normalització de l’insult, aquesta ha sigut una apreciació desbaratada, potser pròpia d’altres temps de la vida d’aquest polític, però que ara, com a vicepresident del Govern, és d’una irresponsabilitat que no s’hauria de permetre. En els últims anys hem vist a la tele, en moltes manifestacions, com alguns insulten els periodistes. Podria semblar que ja estem acostumats a aquest pim pam pum. Em nego a considerar costum l’insult. Que un altíssim membre del Govern transmeti que s’ha de normalitzar l’insult és una de les estratègies més nefastes per a la governabilitat, la convivència i la salut mental d’un país.

I ja posats en el disbarat, altres polítics no s’han pogut resistir a evacuar el seu. El diputat de Vox, Manuel Mariscal, acaba de criminalitzar la sèrie de TVE El ministerio del tiempo perquè fa uns dies van viatjar al futur i deien que el 2028 el president del govern seria Bertín Osborne. Aquí ho vaig explicar. Va ser un cop molt humorístic. Però em temo que explicar-li a aquest diputat què és la ficció televisiva, o la ucronia, és temps perdut.