A més crisi, més Cobrador del Frac

Notícies relacionades

Olmos guanya el Camba

Gala dels premis Gaudí

Segurament ells no ho saben, però intentaven imitar l’astracanada, un subgènere teatral molt popular a principis del segle passat. Ho van fer de forma barroera, però s’ha de reconèixer que Chelo va interpretar bé el seu paper. Al final fins i tot va aconseguir que li caiguessin tres o quatre llàgrimes («¡No em mereixo aquest disgust! ¡Em sento avergonyida!»). Però a casa qui ens va agradar de veritat va ser la criatura disfressada de cobrador, amb el seu barret de copa, la seva corbata de llacet i el seu frac. Va estar convincent i ajustat. De tota aquesta ‘troupe’ potser aquest anònim figurant és l’únic que ha llegit els esperpents escènics de Valle Inclán, quan deia: «Espanya és la deformació grotesca de la civilització europea». Amb la invenció de la televisió, que va ser molt posterior, el grotesc adquireix el seu sentit màxim.

Altres exemples

La recuperació d’El Cobrador del Frac té un component cíclic. Aquest personatge apareix sempre quan les crisis econòmiques s’estenen. En la del 2008, a TVE-1, a ‘España Directo’ i ‘Comando Actualidad’, ens van fer reportatges sobre un perseguidor de morosos anomenat El Torero Cobrador (vestit de torero, amb montera) i un altre disfressat de monjo franciscà, amb el seu hàbit i la seva caputxa, i un maletí que posava en lletres grans El Monestir del Cobrament. Hi ha una altra versió, molt nostrada, que realitzava ‘Polònia’ el 2013 (TV-3), on sortia el conselller Mas-Colell (Cesc Casanovas) com a Cobrador del Deute perseguint el ministre Montoro (Bruno Oro). Ara mateix, davant l’anunci que els bàrbars del Nord potser ens inundin a milions, hem vist a la tele Quim Torra fent també la seva versió reclamant 31.000 milions a Sánchez. ¡Ah! De vegades, segons l’art teatral de l’intèrpret, la línia divisòria entre el cobrador acreditat i el pidolaire esperpèntic es pot difuminar.