Laura Rosel: «L'etapa de FAQS m'ha fet madurar davant les pressions»

Laura Rosel (Sabadell, 1980) presentava el programa Preguntes freqüents (FAQS) a TV-3 i  un dia va ser fulminantment destituïda. Va passar a Catalunya vespre, de Catalunya Ràdio, i allà va aparèixer quan Mònica Terribas va deixar inesperadament El matí de Catalunya Ràdio. Dotze dies després, s’anunciava que la substituiria. Dilluns inicia la seva nova aventura.

¿Diumenge dormirà?

Jo tinc bastant clar que no soc nerviosa, però la nit anterior és impossible descansar.

¿Quant va tardar a donar una resposta?

Era una lluita entre dues posicions molt radicals: ¿com he de dir que no a un programa com El matí de Catalunya Ràdio? És el repte més gran de la meva carrera. Però, d’altra banda, era: ¿com has de dir que sí? ¿seràs capaç? Jo no tinc el nivell de Terribas ni de Basté. ¿Com puc assumir aquest programa tan important? Era el debat entre la il·lusió i el vertigen. El vertigen et fa estar alerta, però la il·lusió és més potent. I es va imposar. Van passar dos o tres dies i vaig dir que sí.

¿Ha tingut temps per dissenyar el programa que volia?

He tingut poc temps entre que vaig acceptar i ens vam posar en marxa. A més, vaig fer una mica de vacances per poder agafar aire, per això ara porto dues setmanes a tot gas. Però tot i així estic molt contenta, perquè hem aconseguit plantejar una estructura i uns continguts que m’agraden molt i que encaixen en la meva manera de fer ràdio i d’entendre el periodisme. Per tant, jo crec que sí, que l’oient de Catalunya Ràdio dilluns sabrà que és El matí, perquè l’essència és la mateixa, però les veus, els continguts i la manera d’aproximar-nos als temes són diferents.

¿Què aportarà al programa?

Intentarem no perdre de vista als que ens han precedit i a qui hem de donar les explicacions. No és al poder ni als polítics, sinó a la gent del carrer. I serem a prop de les seves necessitats, les seves prioritats i inquietuds.  

Terribas va deixar el llistó alt. 

Altíssim. Per mi, la Mònica és la millor periodista d’aquest país i un referent per a les que ens dediquem al periodisme. Tant de bo algun dia arribi a la seva professionalitat, rigor i reconeixement. Però la meva preocupació i aspiració quan comenci dilluns és fer bona ràdio, que el meu equip se senti a gust, que la gent reconegui la seva ràdio i anar-nos guanyant la seva confiança.

¿Terribas li ha donat algun consell?

M’ha desitjat tota la sort del món i m’ha dit que la clau d’‘El matí’ és el seu equip. I té raó, perquè és un equip brillant amb molt talent, abocat a fer que aquesta temporada surti molt bé.

¿Necessitava Catalunya Ràdio aquesta renovació generacional?

La necessiten els mitjans de comunicació en general.  Aquestes generacions més joves tenim una visió i ens relacionem amb la realitat d’una altra manera. Tot i que això no vol dir que la gent de certa edat hagi de desaparèixer, ni de bon tros, perquè tenen una saviesa, un bagatge, una escola i moltes hores de vol, i això s’ha d’aprofitar. Però crec que cal anar introduint aquesta generació. De fet, el gruix l’equip d’‘El matí’  és el mateix amb quatre incorporacions, quatre perfils de gent jove molt connectada a les xarxes, als moviments socials i al que passa al carrer.  És buscar un equilibri.

Al principi de la seva carrera va treballar amb Basté i ara seran competència.

Em fa molta il·lusió però alhora també respecte. Ho parlava amb ell. Vaig començar fent la segona veu i els titulars amb Basté i ara estaré a l’altre costat de la Diagonal intentant competir amb ell. Per a mi és un honor.

Basté diu que en aquests programes les bombes polítiques cauen molt a prop. ¿Està preparada?

Por sort, l’etapa de FAQS em va servir per madurar per a les pressions polítiques i dels diferents poders i per a l’exposició pública. En aquest sentit no em preocupa. Ens haurem de cobrir l’esquena, però espero que els dirigents polítics tinguin molt clar que la ràdio pública no pertany ni als polítics ni als que tenim l’honor de fer-la, sinó als oients.  

¿Arribarem a saber mai què li va passar a FAQS

(Riu). Jo sí que sé què va passar: que va ser una oportunitat única d’aprendre a fer tele, de treballar amb els millors, de fer un format nou, de passar-s’ho molt bé...  Això és el que va passar.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Terribas deia que deixava El matí

Tinc la confiança de la direcció de Catalunya Ràdio i de la Corporació i em van garantir que podré mantenir intacta la meva llibertat com a periodista.