TU I JO SOM TRES

Periodisme alimentari: plàtans i xoriços

zentauroepp54805248 tv 06 09 2020 monegal del diario del 07 09  la lydia lozano 200906170847

zentauroepp54805248 tv 06 09 2020 monegal del diario del 07 09 la lydia lozano 200906170847

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

En la nova temporada de Mi casa es la tuya (T-5) Bertín Osborne i Lydia Lozano se n’han anat a l’illa de La Palma i s’han posat a menjar plàtans amb voracitat. Bona estampa: resumeix el que és el periodisme alimentari. Entre platanet i platanet ha sigut interessant l’anecdotari que ha explicat Lydia sobre la seva dilatada trajectòria al món del ‘cor’ i la xafarderia. Recordava aquells anys fabulosos en què «A Chabeli Iglesias li van pagar 10 milions de pessetes per la foto del seu primer petó. ¡I jo m’enduia un milió per escriure’n el text!». ¡Ah! Com es lamentava Lydia davant l’evolució que ha patit aquest mercat, abans tan fabulós, i ara, al seu judici, tan disminuït. «Jo he guanyat molts diners, Bertín, molts, molts. Ara ‘el cor’ ha canviat. Ara tot és Gran Hermano, La isla de las tentaciones, Mujeres y Hombres y Viceversa. Efectivament.  A Tele-5 fa temps que van veure que pagar els famosos de veritat sortia caríssim. I, a més, els plovien demandes judicials per assetjament o violacions de la intimitat. Van decidir crear la seva pròpia carn de canó per a les seves barbacoes i autòpsies en vida. I als tafaners en nòmina els van dir que havien de practicar el canibalisme entre ells mateixos. Van haver d’acceptar. Cal continuar menjant sense parar. Ja no poden endrapar cada dia llaunes de caviar Beluga, però almenys s’inflen de platanets.

Waterloo: botifarres i xoriços 

 També en el primer FAQS de la temporada (TV-3) Xavi Coral va explicar anècdotes molt alimentàries de la seva tasca com a corresponsal a Brussel·les. La seva relació amb Waterloo és estreta. Naturalment. Allà resideix Puigdemont i és imprescindible que TV-3 el vagi traient contínuament en els seus informatius. Seria terrible que li ocorregués el que li va passar a Tarradellas, que va estar 23 anys ignorat per gairebé tothom, reclòs a Saint-Martin-le-Beau. Per fortuna, al final, Suárez se’n va recordar i va poder viure una gloriosa renaixençaCoral explicava: «Waterloo és un centre de peregrinació. Molts catalans van allà i li porten pastissets de la pastissería dels seus pares. I afegia que de vegades Puigdemont no hi és «i jo soc per allà i acabo emportant-me els xoriços». ¡Ahh!  Comprenc perfectament Coral. El recolzo des d’aquí. Està fins al capdamunt dels musclos amb patates fregides.