Les sèries espanyoles són sexistes i cosifiquen la dona, segons un estudi

Les sèries de televisió a Espanya «continuen retroalimentant la cultura sexista» al mostrar la dona en rols «estereotipats i cosificats» sota una «mirada patriarcal», segons les conclusions de l’estudi ‘Estereotips, rols i relacions de gènere en sèries de TV de producció nacional’, de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIM) per a l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats (IMIO).

L’equip d’investigació –que es va dur a terme des de finals del 2019 i durant l’any 2020 i ha estat dirigit per Fátima Arranz– ha recopilat dades del sector a través de les pàgines web oficials de les sèries analitzades –18 en total, de les més vistes, com ara ‘Cuéntame’, ‘Élite’, ‘La casa de papel’, ‘Skam España’, ‘Amar es para siempre’ i ‘La que se avecina’, entre d’altres– i a la base de dades IMDb Movies (TV and Celebrities).

L’anàlisi de contingut d’aquestes 18 sèries s’ha dut a terme mirant 300 hores dels capítols que han compost les temporades del període 2018-2019. L’anàlisi de les dades quantitatives s’ha realitzat observant les sèries de televisió d’acord amb la tipologia: ‘Prime Time’, ‘Juvenil’ i ‘Sobretaula’.

Una de les primeres conclusions és que en la creació de continguts i en la direcció de les sèries, la participació de les dones és «pràcticament inexistent». Així, de les 18 sèries més vistes a Espanya durant el període 2018-2019, només una és d’autoria femenina.

L’estudi assenyala que el 78% dels llocs de direcció els ocupen homes, un altre 16% és autoria mixta i tan sols un 6% són dones, una xifra que representa les tres directores de la sèrie ‘Vida perfecta’.

Quant a la producció de sèries, els homes ocupen dos de cada tres llocs de treball, un 66,9%.

En general, segons l’informe, a dalt de tot de la «piràmide ocupacional s’observa una menor presència de dones». Elles es concentren en les posicions més baixes: exerceixen el 61% dels llocs de maquillatge, perruqueria, vestuari i decorat.

A més, l’estudi assegura que els missatges de les sèries nacionals es caracteritzen per «la inequitat i perquè la manifestació dels diferents tipus de violència (de gènere, sexista, violència simbòlica) ocupa un lloc primordial».

Ús i abús d’estereotips

«La representació de les relacions dels homes i de les dones, a través de les sèries, porten la marca de la diferenciació de gèneres segons perceben aquesta realitat els seus creadors. I això significa l’ús (i abús) d’estereotips tant dels personatges masculins com femenins», apunta l’estudi.

En el cas dels personatges femenins, s’alerta que «el més freqüent és que apareguin tots els estereotips i els 78 rols més comuns, tots amb biaix patriarcal». «Té la funció de mantenir l’ordre de subordinació de les dones», han afegit.

Els rols més representats en els personatges femenins de les sèries són la ‘femme fatal’, la ‘noia bona’, la ‘dona submisa’, la ‘hipersexualizada’, així com la ‘mare castradora’ i la ‘mare sofridora’. Per la seva banda, els homes de la ficció segueixen els estereotips de l’‘home treballador’, el ‘noi bo’, l’‘heroi o líder’, el ‘noi dolent’ i el ‘príncep’.

L’estudi posa en relleu que, en l’apartat actoral, la proporció de dones protagonistes s’ha incrementat «mantenint proporcions semblants» al protagonisme masculí, si bé a canvi «es reincideix més en els estereotips que es fonamenten en una feminitat passiva que només sembla que s’activa davant la recerca de l’amor de la parella o la cura dels fills».

El rol familiar, el primer

Al contrari, el treball ocupa en la vida d’aquests personatges «un petit espai» que de vegades és o de «baixa qualificació professional» o en professions «enquadrades en les cures o els serveis». «El rol familiar continua sent l’eix central i motivacional de les seves vides», ha denunciat l’estudi.

També s’apunten «nous models» de dones, sobretot les més joves, però la majoria són esquematitzades amb les pautes de comportament masculí en tots els ordres de la vida: des del tipus afectiu al sexual, passant per les relacions d’amistat i la feina.

En les sèries, l’univers de la dona «continua girant al voltant del món masculí» i la cosificació del seu cos «bona part de les vegades la fan servir per justificar la seva aparició en el relat».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

«Hi ha poques dones que protagonitzen o coprotagonitzen una sèrie que no siguin físicament desitjables, a menys que es plantegin com a contrapunt una altra protagonista –guapa– per encarnar la maldat femenina. Per tant, no hi ha novetats destacables que no passin per la mirada patriarcal en la representació de les dones», ha assenyalat.