TU I JO SOM TRES
«¿El vas matar tu, fill? ¿Vas ser tu?»

zentauroepp55160668 television monegal200928193029
La plataforma HBO acaba de penjar els dos primers capítols de Patria, la sèrie basada en la novel·la homònima de Fernando Aramburu, autor que no ha escatimat elogis cap aquesta versió televisiva, de vuit capítols, que ha fet el director Aitor Gabilondo. Hi estem d’acord, aquesta producció retrata perfectament el paisatge que ens dibuixa Aramburu a la seva novel·la: el trencament, la fractura social, que a Euskadi ETA ha produït. La fractura se sintetitza en dues dones, dues esposes, dues mares, la Miren i la Bittori (interpretats amb demolidora intensitat per les actrius Anne Gabarain i Elena Irureta), amigues de tota la vida, veïnes, que han acabat amb el cor trencat cada una en un bàndol diferent. A la Bittori li assassinen el marit de tres trets al cap. Se sospita que l’autor és el fill de la Miren.
L’escena de la Miren visitant el seu fill a la presó, recolzant la mà en el vidre del locutori, on porta escrit «¿Vas ser tu?» és a dir, «, aquell moment és terrible. Com terrible i devastadora és la tornada de la Bittori a la seva casa del poble, el 2011, després de l’anunci d’ETA d’abandonar les armes. Les mirades de molts veïns, la intolerància de la que havia sigut la seva gran amiga Miren («¿Aquesta a què ha vingut? ¡Ha vingut a crispar-nos! Tanta pau que demanen en les manifestacions, i quan la tenen venen a fotre-la»), aquest clima emocional, aquesta por, es ressalta encara més amb la visita de Serapio, el capellà de la parròquia, que es presenta al domicili de la Bittori i li diu, sinuós, serpentejant: «La teva presència al poble causa inquietud. No vinguis». I ella li contesta: «És casa meva. Tinc tot el dret a venir quan vulgui. Qui no em vulgui veure del poble que em tirin tres trets com van fer amb el meu marit».
Notícies relacionades¡Ah! Aquesta imbricació de l’Església, més ben dit, del clergat basc, en tot el que a ETA es refereix, forma part de l’ADN d’aquesta història de gairebé 60 anys de sang i dolor. En una altra formidable sèrie que aquí els vaig comentar a l’abril, La línea invisible (Movistar+), dirigida per Mariano Barroso, s’explicita també perfectament el paper del clergat basc en la història d’ETA. Hi ha qui afirma que ETA va néixer en un seminari. Aquesta Patria que ofereix HBO, revela una realitat insuportable: un poble escindit, trencat, enfrontat. Aquí a Catalunya mereix que tothom la visioni, amb màxima atenció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Relacions Govern-ERC Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»