Un final que fa olor de banya cremada

Els paradisos no són per sempre, això ja ens ho van ensenyar Adam i Eva, i després del batibull de les parelles que van entrar «a posar a prova el seu amor» amb uns quants solters i solteres de catàleg de cirurgià plàstic o d’inventari de gimnàs, diumenge passat va arribar l’hora de la veritat en aquesta màquina de fer audiència de Mediaset que és La isla de las tentacionesEl moment de despertar del seu somni i comprovar que «el deixar-se portar», el verb que més es conjugava en aquestes viles dominicanes on els van deixar anar a guimbar, tindria les seves conseqüències. Buscades o no. Aquest dimecres, arriba l’epíleg (Tele 5, 22.00 hores). És a dir, què va ser d’aquelles parelles tres mesos després. Hi haurà  sorpreses.

Però primer vegem com va quedar la cosa diumenge. A part de l’Inma  (coneguda com la Penélope Cruz de Triana per la seva semblança amb l’actriu), i l’Ángel, que no van aguantar-ho i se’n van anar per cames, una altra parella que era evident que tindria un happy end era la que va entrar al seu lloc: La Patry i l’Alessandro, que, malgrat el dramatisme que va escenificar la jove cubana en la primera foguera (aquesta reunió en la qual Sandra Barneda els tortura amb imatges que mai voldrien veure), demanant un cara a cara amb el seu noi, després es va calmar. Retrets, petonets, i ja està. No tot està perdut.

Quatre ruptures

No obstant, amb la resta de les quatre parelles va succeir el que havia de passar. Començant per la soferta Melyssa i el caradura del Tom, que en el minut u es va embolicar amb una soltera, la Sandra, malgrat que li feia molta pena («soc molt sensible») que la seva noia plorés pels racons. Perquè la noia va ser el Christofer d’aquesta edició, l’ànima en pena que tallava totalment el rotllo eroticofestiu a la resta. Fins que es va empoderar, va dir prou i li va tornar l’anell. I ell va tornar sol. No era cosa d’anar-se’n amb la Sandra. 

L’altra parella que va acabar com el rosari de l’aurora va ser la dels canaris Marta i Lester. Aquesta ja la va fer grossa en el primer programa, plorant amb llàgrima seca, morta de gelosia, perquè el seu nòvio havia escollit una soltera que li podria agradar. Ella, llavors, ho va aprofitar per deixar-se anar de valent, amb escena de llit inclosa. Ell, al veure-ho, es va sentir lliure i es va embolicar amb la rossa Patricia. I se’n van anar junts. La Marta, sola. ¿Què veurem en aquest programa? La Marta apareix cridant, presa del seu histrionisme, «Pinotxo i Pinotxa» a la parella. S’entreveu la tragèdia.

Rosito, la gran víctima

El que va sortir reforçat de l’experiència va ser el Pablo, més conegut com el calb de La isla de las tentaciones, que assistia mig atònit, mig sarcàstic, a l’evolució que tenia la Maika, la seva noia, amb l’Óscar, un temptador que repetia de la passada edició. Al final, el nòvio s’ho va prendre amb flegma, tot i que es va donar el gust de llançar a la foguera el peluix de la noia, l’osset Rosito, la principal víctima de l’edició. Moment tràgic. Complerta la venjança, el Pablo se’n va anar sol. Per descomptat. Ella va triar anar-se’n amb l’Óscar,  que una vegada més sortia triomfant emportant-se la noia d’un altre.

Notícies relacionades

‘Cara al sol’ a Ferraz

Hopkins, emperador de Roma

També van trencar peres la Melodie i el Chistian. La noia del cap fred que donava savis consells a les seves amigues d’empoderament, però que li costava aplicar-se’ls. Per això seguia amb el Christian. Ell se’n va anar sol, després de tirar l’anell amb què li pensava demanar matrimoni davant més de 3 milions de teleespectadors. Ella també volia anar-se sola, però Sandra Barneda, la hieràtica presentadora, li va posar el jovenet Beltrán davant mirant-la amb ulls de Rodolfo Langostino (¡Lleváaaame a casa!) i se’l va haver d’emportar. En aquest programa final, la Melodie entra irada a la sala on són el seu ex i l’Andrea, una de les estrelles de la passada edició, que llavors se n’havia anat amb l’Óscar (sí, sí, l’Óscar de la Maika), i va tornar a aquesta com a temptadora sènior. S’intueix que ara està amb el Christian.

Només es pot esperar que tot això no sigui reflex de res. Que no admeti cap estudi sociològic, només psicològic. Que sigui pur i dur entreteniment. D’aquests que enganxen. I com.