TU I JO SOM TRES
Aquest pop porta una tinta molt negra

zentauroepp55848218 television monegal201112171216
Una altra apoteòsica sessió de ‘Mask Singer’ (A-3 TV). Unes magnífiques audiències. Un programa transversal, blanc, familiar. Però al final del capítol d’aquesta setmana, més que una alegria, vam tenir un ensurt considerable. Sota de la disfressa d’aquest pop, aparentment molt simpàtic, s’amagava .... ¡Pepe Navarro!. Home, televisivament parlant, ha sigut un cop baix. Una mala elecció de personatge. Negra tinta la que porta aquest pop. Molt negra. Per les seves obres els coneixereu, diuen les sagrades escriptures. I les obres televisives de Navarro, les que més han quedat en els espectadors que ja tenim uns anys, són les seves ràtzies depredadores, amb pic i pala, des dels seus platós de ‘Negre pelicà del Mississipí’, sobre l’assassinat de ‘les nenes d’Alcàsser’. O sobre ‘el segrest de la farmacèutica d’Olot’. ¡Ah! Aquelles sessions televisives que protagonitzava i impulsava van ser terrorífiques i canalles. Em van passar totes pel cap quan el vaig veure sortir de sota la disfressa d’aquest pop, tan aparentment simpàtic.
No entenc aquesta decisió. Un programa familiar, blanc, transversal, inofensiu, dèiem fa un instant. Ho és. Per això ha grinyolat el que hem vist que sortia de sota el pop. Ni és un personatge amb una trajectòria televisiva que puguem qualificar de familiar ni blanca ni transversal, i molt menys inofensiva. És més, ni tan sols és un personatge. Si avui dia manté alguna rellevància mediàtica és per les seves contínues visites al jutjat, denunciat i acusat repetidament per Ivonne Reyes per abandonament familiar i impagament de la pensió del seu fill Alejandro.
Per fortuna va durar poc la seva presència a cara descoberta. Només uns minuts al final. Mentre circulava com un pop al llarg del programa, almenys la disfressa tapava els fantasmes de tan negra executòria televisiva del passat. És curiós, el van fer cantar un tema singular, una cançó que van crear el 2018 Willy Bárcenas (grup Taburete) i Andrés Ceballos (banda DVicio) titulada ‘5 sentidos’. Hi ha una estrofa interessant: «‘Luché con mis fantasmas / todos los que algún día me gritaban / que renunciara a todo lo que he sido’». ¡Ah! Aquesta lletra que li han triat al pop és adequada. ‘Renunciar a tot el que he sigut’. Renunciar a les truculències televisives comeses, tan mesquines, és una bona catarsi. No sé si en aquest cas hi ha ganes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A Rússia Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Turisme Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- Tecnologia La identificació via mòbil amb el DNI virtual és vàlida a partir d’avui
- Amnistiada pel sultanat "Tenia 18 anys i vaig deixar seduir-me pels diners fàcils"
- Futbol local El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió