Silvia Abascal: «La María Alcántara del 2020 manté el caràcter de l’original»

El salt temporal que proposa la 21è temporada de Cuéntame cómo pasó suposa que veiem la petita dels Alcántara, la María, convertida en adulta, en una doctora que està lluitant contra la pandèmia en ple 2020. La interpreta Silvia Abascal (Madrid, 1979), actriu a qui també hem vist créixer a la pantalla des del mític concurs Un, dos, tres... responda otra vez i la comèdia Pepa i Pepe. ¿El seu personatge té alguna cosa de la rebel·lia de la jove María Alcántara que ens ha mostrat sempre la sèrie? 

Han passat 28 anys i el seu àmbit familiar i professional han canviat, i amb això també va una maduresa, perquè és mare, està casada i exerceix com a metge. Però manté la seva energia, el seu caràcter, aquest punch que té la María original i que el públic de Cuéntame coneix.

¿Com la definiria com a mare, en una faceta que fins ara no l’havíem vist? 

Té una relació molt comuna amb la seva filla Alba, com moltes mares d’avui dia amb les seves filles adolescents, amb el conflicte dels mòbils, la càmera...

El seu personatge, al ser metge, serveix per introduir el tema del coronavirus en la trama de la sèrie ambientada el 2020, així com per rendir homenatge als sanitaris per la seva lluita contra la pandèmia. 

Sí, però no només el meu personatge, perquè tots els que som en la trama del 2020 ens veiem afectats per la Covid, de manera personal o professional. Tot i que és veritat que la María i el seu marit representen la part sanitària, perquè van estar en la primera línia de batalla en aquesta lluita.

¡NUEVA PROMO! 🔴 Este jueves los Alcántara vuelven y lo harán por partida doble 🔥 1992 y 2020, dos años que marcaron la historia de España vistos desde San Genaro ¿Estáis preparados?#CuéntameT21 pic.twitter.com/bQTsDGIehC

— Cuéntame cómo pasó (@cuentametve) 11 de enero de 2021

¿Li semblava important que una sèrie com Cuéntame que ens ha mostrat durant tants anys la història recent d’Espanya, reflectís la pandèmia?

Sí, quina millor sèrie per representar-lo que Cuéntame, que és un retrat de la nostra societat i del nostre passat. A més, se’m fa molt ric el contrast d’estar combinant en paral·lel la trama de 1992 amb la del 2020 que, a més, té un percentatge menor. I jo també agraeixo els girs. Tenen un risc, per descomptat, i més en una sèrie que té 20 anys, ¡però què seria de les trames sense girs!

¿Era seguidora de la sèrie? ¿Li va agradar des del principi la proposta que li van fer? 

Em va fer il·lusió perquè a Cuéntame tinc una de les meves millors amigues en la vida real, Irene Visedo [Inés Alcántara], i el fet de fer de germanes totes dues ho vam acollir amb molta alegria. No he vist les 20 temporades de la sèrie, però sí que he vist molts capítols i tinc records de tants companys que admiro i respecto que han passat per per allà que em feia il·lusió formar-ne part. I més fent-ho amb aquest gir nou i amb la seva dosi de risc. A més, el fet de veure l’Imanol i l’Ana caminant agafats de la mà amb 90 anys remou moltes coses.

En la trama del 2020 no falten els aplaudiments als sanitaris. 

Em va emocionar molt gravar-ho perquè ho feia com a sanitària i recordava el que era sortir a les finestres i als balcons. No puc admirar més la tasca sanitària, en aquestes circumstàncies i des de sempre. El fet d’uniformar-te tal com eren ells en aquelles primeres fases de la pandèmia, quan et poses tot l’equip, la granota, la mampara, els guants, t’imagines el que ha sigut això i en les condicions en què estaven i encara li dones més valor.

¿Com va portar vostè el confinament? 

Ha sigut un any difícil, en general, però l’acabo amb agraïment. Perquè, dins de les dificultats a què ens hem enfrontat, haver-les superat havent-hi entre els meus persones d’alt risc, per a mi suposa acabar amb un gràcies. Ha sigut un aprenentatge, un any de molta reflexió, de contacte amb un mateix i de no planificar, perquè no es podia. I ha servit per valorar els detalls, el quotidià, la necessitat que tenim els éssers humans del que és familiar, del contacte, de la parella, de l’abraçada, que és una cosa de què també parla molt Cuéntame.¿Quin creu que és el secret de la sèrie per continuar aconseguint bona audiència després de tantes temporades?

La sèrie té una feina molt important de documentació i de guió i hi ha una cosa que jo intuïa i que veia com a actriu i que ara he confirmat: que, malgrat que vagin passant els anys, no estan gens relaxats. L’equip és molt exigent i es mostra molt flexible i agraït amb el que ve nou.  

A part de Cuéntame, acaba de rodar per a Antena 3 la sèrie La cocinera de Castamar, ambientada al segle XVIII i on fa de reina. 

Faig d’Isabel Farnese. Són dues col·laboracions, no són personatges protagonistes, si no no les podria haver fet.

¿Està treballant tot el que vol? 

Mai he tingut la necessitat de fer-ho tot, però des que vaig ser mare fa tres anys encara més. Per descomptat que necessito treballar per al meu desenvolupament com a actriu, perquè és la meva vocació i per assumptes pràctics d’economia, però tinc una prioritat més important, que és el temps amb la meva filla. Si tens la fortuna de dedicar-te a un ofici que estimes,la feina és salut, però hi ha un preu molt alt quan els fills són petits i no em ve de gust sacrificar-lo. Així que soc més selectiva.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Com es troba, després de l’ictus que va patir el 2011?

Estic bé, gràcies. Tinc coses que em queden relacionades amb l’oïda i la vista, però és tant el que he avançat... En un viatge com aquest és molt difícil tenir una recuperació absoluta, però no tinc queixa.