TU I JO SOM TRES

Només Laura Borràs va rebre l’afecte de Sanchis

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Entre les vuit i les nou del vespre anaven arribant els polítics. Pluja als vidres. Fred. L’arribada més pintoresca, la de Dolors Sabater. Va arribar amb taxi (també ho va fer així Carlos Carrizosa) però el taxi de la candidata de la CUP no el precedia el vehicle de seguretat com a la resta de polítics. En el seu cas era un senyor que circulava muntat en vespa humil. ¡Ah! Va ser un cop simpatiquíssim: semblava que tota la seguretat de la senyora Sabater estava a càrrec d’un repartidor de pizzes.

A l’entrada de TV-3 els esperava la vicepresidenta de la Corpo Núria Llorach. Els rebia a peu de vehicle. A un costat, més allunyat, mirava sense intervenir l’encara director de TV-3 Vicent Sanchis. El candidat d’ERC Pere Aragonés es va acostar un moment a saludar-lo. A una certa distància. Un vist i no vist. De la resta, no va parlar amb cap en aquesta entrada plujosa i freda.

Excepte quan va arribar Laura Borràs. ¡Ahh! Aquesta sí que va ser una rebuda amb afecte. Ella el va veure de seguida. Es va dibuixar al seu rostre una alegria. Va anar avançant cap a ell. Gràcil. Somrient. Decidida. I Sanchis, al veure que s’acostava, també es va posar en moviment. Van quedar cara a cara de seguida. Volatilitzada la distància de seguretat, Sanchis va tenir un impuls irreprimible. Va obrir els braços. Els va projectar cap a ella. Com per albergar-la i transmetre-li una caloreta. La va agafar a l’altura dels colzes. Amb una delicada barreja d’ímpetu i tendresa. I van aconseguir una estampa molt bonica. ¡Ah! No sabem el que es deien. Però hi ha gestos d’una eloqüència indiscutible.

Notícies relacionades

Del debat, i la clàssica pregunta ¿qui va guanyar? els remeto als fins analistes d’aquest diari. Acabo de veure a ‘Tot és mou’ que la puntuació màxima l’atorguen a Alejandro Fernández del PP. Tractant-se de TV-3, una meravella. Els estudiosos de la ciència política sempre adverteixen, no obstant, que el més important d’un debat no és guanyar-lo: amb no perdre’l vas que xutes.

Sí que em correspon a mi valorar la pinzellada d’Ignacio Garriga (VOX). Va exigir el tancament de TV-3. Home, ja vaig advertir una vegada que per tancar TV-3 només fa falta enviar un lampista, amb unes tenalles, al ‘pirulí’ de Collserola i que talli un parell de fils. No ho recomano. A TV-3 no se l’ha de tancar. Se l’ha de refundar. Es desallotgen un parell de despatxos, i punt. La resta, inclosos apòstols amb púlpit fix, continuaran obeint, sense queixar-se, les noves consignes.